| |
2on intent de relat eròtic...Jean Luc ( part 1)
 dilluns 20/gener/2014 - 02:30  1130  0
Aquest “ 2on intent” de relat, també té contingut sexual, per tant si ets menor d’edat, o no et va aquest tema, no és recomanable la seva lectura.
“hostia! no puc, tinc novio”...sentir aquelles paraules, en aquell moment va ser com una cossa als collons, ben mirat també tenia novio, les dues hores abans que havíem estat tontejant mentre tancàvem els bars, quan va acceptar la invitació a pujar a casa meva, quan vam passar del menjador al sofà o quan ens havíem començat a fer petons i treure la roba...però ara no ve al cas.
No hauria dit mai que un “ no puc, tinc novio” podria ser “el principi d’una gran amistat”, ni que “un no puc, tinc novio” podria suposar el meu retorn als esports de risc. ( Sobretot quan més tard vaig saber que el novio, era un alemany de 2 per 2 metres, que formava part de l’equip de rugbi de una universitat Alemana, on la noia amb qüestió estava fent un post grau.)
Aquesta història té una part cinematogràfica que lliga molt amb la cançó “Jean Luc” dels Amics de les Arts...( els hi he robat algunes frases, espero que no em denunciïn per plagi). Com la cançó, tot va començar una nit d’estiu, on el pla era tornar aviat...i es va fer tard. Com la cançó jo també vaig “augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un 8.000 fer quelcom difícilment igualable...i com la cançó tampoc no va passar res aquella nit.
Jo no tenia un poster d’en Godard per demanar consell i això que, en casos com aquests no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig sinó d’estar convençut de fer-ho.
M’hauria agradat entendre-ho, però no vaig poder...sobretot l’endemà quan després d’esmorzar ella em va fer un petó que encara no sé interpretar. Aai Jean Luc!
*****
Només sé que quan va marxar, em vaig quedar al sofà, enflairant la manta que encara feia olor seva, intentant entendre que havia passat. I que res ha tornat a ser igual dins meu des d’ aquell moment...aquella dona, em tenia el cor robat.
Necessitava posar ordre a les meves idees i em vaig posar a escriure...li vaig dir tot el que pensava, com em sentia, com estava, tot el que em va costar no arrancar-li la poca roba que portava i que m’hauria agradat follar la per els descosits.
Necessitava que em disculpés per les meves interpretacions “parcials” o si en algun moment havia passat alguna ratlla prohibida. Volia que sapigues que malgrat que va anar com va anar, estava content d’haver viscut allò i que si s’ho repensava o em volia com amic o com amant que estaria allà. Tot feia indicar que amb aquell correu tot s’acabaria...però aquest cop va ser diferent, va respondre ràpidament i vàrem començar a parlar amb una certa regularitat.
Certament teníem moltes coses amb comú i vàrem aconseguir una connexió espiritual, gairebé mística. Anava passant el temps i els correus mentre ens anàvem explicant la vida, però de tant en tant “desapareixia” i estava setmanes, a vegades mesos sense donar senyals de vida. Tampoc teníem cap pacte ni cap mena de compromís...i ella era un esperit lliure, però quan desapareixia d’aquella manera em rallava bastant, bàsicament per que a mi no em calien justificacions. Si volia continuar el joc ho feia...i si no, dient’ho estava al cap del carrer.
Ens vàrem tornar a trobar per casualitat i desconcert meu una nit de festa, uns mesos més tard. Jo la feia per alemanya i s’havia presentat per sorpresa. Era un sopar amb un grup nombrós d’amics...al principi jo no sabia ben bé com posar m’hi, ni com mirar-la. Es va seure just davant meu i no sabia ni que dir, ni on mirar, ni per on agafar el fil. Davant el grup vàrem anar fent com si no hagués passat res.
Aquella nit, jo no tenia gaires ganes de parlar, sobretot per que les setmanes prèvies havia desaparegut i ja en començava estar una mica cremat.
Vàrem coincidir a la porta del lavabo...em va mirar i només va dir; avui si...
( Continuarà)
|
Contactes
Registra´t
