| |
NO DIGUIS NACIONALISTA A NINGÚ QUE NO HO SIGUI MÉS QUE TU...!
 dimecres 22/gener/2014 - 12:23  738  2
La paraula nacionalista – igual que la paraula nació – és polisèmica. Per exemple, vol dir que ets partidari de l’independència de la teva nació. Però també vol dir que consideres que la teva nació és extraordinària, excepcional. I encara vol dir més coses. Fet i fet, a més, m’he entretingut en mirar què vol dir en català, castellà, anglès i francès i els significats es van acumulant. Però els dos principals significats equivaldrien a independentista i xovinista.
Jo diria que a Catalunya encara el terme nacionalista tenia un altre significat que no he trobat a cap dicccionari – ni tant sols al nostre – que seria: nacionalista és aquell que pensa que la comunitat en la que viu és una nació. En aquest sentit hi ha hagut en els darrers trenta anys partits que s’autanomenaven nacionalistes catalans però que no eren independentistes. Ni tampoc xovinistes.
Aquest embolic és el que té la polisèmia i crec que és un gran encert dels independentistes catalans haver passat de la paraula “nacionalista” a la paraula “independentista” perquè l’independència és quelcom molt més concrec, molt menys equívoc. Si una persona diu que és nacionalista català no sabem exactament què és el que propugna a nivell polític. Si una persona diu que és independentista sabem que el que propugna és l’independència de Catalunya. Més clar l’aigua.
No cal dir que els nostres adversaris polítics, els espanyolistes, aprofiten la polisèmia de la paraula nacionalista per intentar-nos posar el dit a la nafra. Perquè quan ells ens acusen de nacionalistes venen a voler dir que som xovinistes, que considerem que als catalans com una mena de raça superior. I per això resulta que el nacionalisme català és menyspreable. I per això resulta que els nacionalistes catalans som nazis.
Però el cas és que jo no conec cap català racista, cap català que defensi que els catalans tenim res de superiors a cap altre poble. Aquest sentiment inexisteix a Catalunya. El que hi ha a Catalunya és un sentiment ampli de voler tenir un estat independent. Un estat independent com tenen moltes altres nacions del planeta. Perquè considerem que en aquest estat independent català viurem millor i, sobre tot, molt més còmodes, ves.
Ara bé, com s’han d’anomenar a aquells que consideren que l’unitat de l’estat espanyol està per damunt de la Declaració Universal dels Drets Humans que afirma el dret a l’autodeterminació dels pobles? Com s’ha d’anomenar a aquells que ens han imposat el seu idioma i ens el volen continuar imposant? Com s’ha d’anomenar a aquells que ens espolien i fan que viure a Catalunya sigui molt més car que a qualsevol altre lloc d’Europa pel que fa als impostos mentre que, pel que fa als serveis públics, siguin d’una qualitat ínfima? Se’ls ha d’anomenar constitucionalistes? Espanyolistes? Jo diria que són imperialistes, nacionalistes espanyols – en el pitjor sentit de la paraula nacionalistes i en el pitjor sentit de la paraula espanyols – i, en definitiva, antidemòcrates.
O sigui, i en resum, que els imperialistes espanyols, que no ens volen deixar votar la nostra autodeterminació, ens acusin a nosaltres de nacionalistes fa riure. Fa massa anys que som una nació petita per creure’ns res de l’altre món. El problema d’Espanya – un dels problemes – és que ja fa segles que és un zero a l’esquerra al planeta i continua pensant que en ella no s’hi pon el sol. L’orgull antidemocràtic dels ressentits.
|
Contactes
Registra´t
