| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
Deixar-se de romanços...
 dijous 6/febrer/2014 - 07:23  1344  6
Deu ser coses de l’edat, no sé ben bé, potser d’uns moments més o menys viscuts, d’uns sentiments més aviat frustrats, de viure tocant de peus a terra, de viure el món i la vida tal i com és i no com havíem o voldríem somniar.
La qüestió, crec que compartida per molts/es, és que arriba un moment en que et deixes de romanços, no és que estiguis en contra de romanticismes i aventures ben aventurades, valgui la redundància, si no que simplement assumeixes una realitat que no cal canviar, que ja ens està bé i que coi!, ja no estem per romanços, senzillament.
Podem fer literatura, fer-ne ficció més o menys basada en realitats, podem projectar el nostre conscient i el nostre inconscient en unes línies i compartir-les amb qui agradi compartir, tot ben correcte i ben ordenat, sense més, sense pretensions impossibles que no són més que complicar-ho tot més i més, i sense necessitat de romanços ni romanticismes, ni..., en fi, cadascú és cadascú i cada circumstància és diferent.
Atrapat per confortabilitats?, potser conformista i acomodat, segurament i no me n’amago, ja comencem a tenir-ne una edat per a assentar el cap després de tantes disbauxes mentals i menys mentals...
Ara dic això, potser demà passat m’embegui l’enteniment i sigui un romancer amb cames i braços, peus i mans que escriguin sense cap limitació en les línies d’utopia observada, potser la primavera i l’estiu em faci reviscolar aquesta vida imaginativa que pitja per sortir del seu amagatall; però el fred hivern si de cas em fa deixar-me de romanços, el fred o ves a saber què, ves a saber què...
Romanços:
poesiaoralimprovisada.wikispaces.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
arale |
Au va home!
Thursday, February 6th 2014, 7:55 AM
Vaaaa, no ens enganyis... si tu vius als núvols...
Com bé has dit, cadascú és cadascú...
Personalment tinc necessitat de fantasia quan en la vida real, la q toquem de peus a terra, sembla ser q hi ha individuos i/o circumstàncies q boicotegen els possibles estonetes de felicitat.
A més... quina edat és en la q, suposadament, s'ha d'assentar el cap?
tenir fantasia i perdre's a estones en ella, no és viure una vida real?
Buf, ara m'has creat molts dilemes i qüestions! Quina feinada em dónes!
Una abraçadeta!
M :-P
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
