| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de sip
|
|
| |
Cita a cegues...
 dimarts 11/febrer/2014 - 04:36  1178  12
Unes quantes converses i confidències i l’atzar ens va portar a un poblet de la costa al sud de Barcelona.
HavÃem començat forts al xat, de fet va anar molt rà pid... comunicació rà pida fluida, amb feeling, dubtà vem si trencar lÂ’encant del misteri o no...
El morbo, les ganes de provar una cosa nova, fer una cosa prohibida...no sé, de cop ja estava al lloc de la cita. Ella és una noia que sap el que vol, jo ben bé encara no...però el món no està fet per els covards i tampoc tenÃem res a perdre.
Un bon dinar, escamarlans, navalles... un bon arròs , un gran vi de la terra, una conversa amable i intel•ligent...i amb el fet que jo no portava preservatius per que no comptava que la cosa passés d’allà , però tampoc havia fet reserva d’hotel al lloc on teòricament havia d’anar a dormir...
La tarda es va fer curta, els cafès van portar els gintònics i a mesura que l’alcohol, ens va fer deixar els complexes i fantasmes... ja està vem a la porta de l’ hotel amb vistes al mar, reservat des del mòbil pocs minuts abans.
Hi havia respecte i mà gia, el xampany va trencar el primer silenci quan ja a l’habitació està vem sols per primera vegada.
Quin gust tindrien aquells llavis? Tancarà els ulls quan li faci el primer petó? Tindrem prou quÃmica? Respondrem a les expectatives? Tots els dubtes es van esvair quan les llengües es van trobar rà pidament. Un petó dolç i intens, i el neguit es va convertir en desig.
Un davant de l’altra, amb ganes d’agradar, amb una nit per descobrir tots els racons i experimentar com es el sexe amb una persona que coneixes virtualment però que has vist mai.
M’agradava la seva olor, i amb ella em sembla que li va agradar que l’abracés fort mentre li besava el coll li tocava els cabells i les mans li resseguien tot el cos.
El seu vestit de Desigual, no va trigar gaire a caure...ni la meva camisa ni pantalons tampoc. Ella portava un conjunt negre molt sexi, i es notava que els mugrons volien alliberar se de la pressió.
Aquella nit no và rem follar...això dÂ’anar pel món sense condons només ho fan els novells i tant ella com jo feia anys que havÃem perdut aquesta condició. Certament no va ser necessari, la vaig llepar suaument fins que vaig sentir que es deixava anar... mentre amb una ma li tocava els pits amb lÂ’altra ajudava la meva llengua.
Després va venir el meu torn, una mamada experta amb estimulació manual...tampoc vaig tardar gaire a deixar me anar.
Un cop treta la primera tensió sexual, ens và rem abraçar i vam continuar tota la nit com adolescents, ni als millors temps havÃem tocat al cel tantes vegades...sabÃem que la vida ens portava per camins diferents i que allò era insòlit, tampoc sabÃem si es podria repetir...
No, no và rem follar, però và rem gaudir com feia temps que no fèiem, sempre ens quedarà l’excusa per tornar nos a trobar, aquest cop amb un carregament de condons que faran feliç al director comercial de Durex.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
D'acord... a mitges company!
Wednesday, February 12th 2014, 5:59 AM
Estic d'acord, triomfar?, en fi! Estic d'acord, l'important no és el què es fa si no el que queda...
No m'agrada fer servir el terme triomfar, ho trobo del tot fora de lloc i jo no crec haver triomfat i sà viscut moments i experiències determinades, bones per un costat però no tan bones i fins i tot absurdes si les analitzem segons com.
Detecto en aquest xat un masclisme d'una absurditat evident, no ho dic per tu sip, les dones en alguns caso concrets ho són i molt de masclistes, però cadascú és com és i es despulla com vol oi?
zinc, també tens raó, i que burros que som els homes, és cert; però deu ni do algunes dones eh!, que també...
|
|
anteros |
Amb tots els respectes...
Tuesday, February 11th 2014, 4:49 PM
... no và reu follar?... ets un pringat!, jo sÃ, en una ocasió similar i directe a la feina, sense gaires preà mbuls, almenys 3 polvos... ara, o me la va mamar i és un punt en contra d'ella.
Saps com s'acaba tot plegat normalment?, doncs oblit i la més absoluta ignorà ncia, elles són aixà de materials, només cerquen sexe... què hi farem! molt trist tot plegat...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
