| |
Quan el sexe no ho és tot.
 dijous 13/febrer/2014 - 06:24  1034  2
No sé si per l’edat o què, no vull dramatitzar quan parlo de l’edat ni molt menys i miro de ser objectiu des de la subjectivitat inevitable; no sé del cert però sembla que de sobte un pot envellir més en un any que en els darrers vint.
Com sempre, ara dic això i potser demà dic si no el contrari gairebé, ja veurem..., coses de la subjectivitat objectiva.
Suposo que la qüestió de fal·lera i desig sexual no és igual quan tens 20, 30, 40 anys i quan de sobte d’un dia per l’altra i més prop dels 50 li dones una importància que sent la que és no deixa de ser molt relativa. Crec que d’això en sabeu més les dones mentre els homes tenim més les neurones concentrades en un punt de puja i baixa. No sé, les necessitats són les que són però la psicologia ho és quasi tot en el desig i la cerca sexual, potser arriba un punt que ja ets de tornada de quasi tot, potser hi ha coses i situacions tan mastegades que acaben per fatigar, fins i tot els relats presumiblement pujats de to i explícits acaben per cansar, són tan i tan repetitius i previsibles...
Bé, només són sensacions d’ara i aquí i cadascú en té les seves i cadascú du el seu ritme i el seu espai propi, i ho entenc; jo mateix era un fa un any enrere i en sóc un de diferents matisos un any més tard, ves a saber què quan passi un any més, potser torni enrere o potser no, crec que com tot evolucionem i si no doncs qui no es consola és perquè no vol.
Crec, o penso que puc creure, que viure constantment amb l’objectiu de la satisfacció sexual i el plaer de la luxúria més o menys desenfrenada no és més que concentrar tots els esforços, pocs o molts, en quelcom que no cal que ens ompli a cada moment; no sé si m’explico, segurament que no del tot, ja passa; potser arriba un punt en la nostra vida en que aquesta l’hem d’omplir de més diversitat, de més activitats i altres plaers poc explorats, el sexe només és un més i de fet viure sense menjar ni beure se’ns faria impossible a curt o mig termini, fer més o menys sexe pot ser més o menys plaent indistintament de la quantitat i freqüència però és clar que tothom podem viure sense sexe o amb poc sexe, la ment és l clau de tot i saber viure diferent; no vull dir que haguem de prescindir-ne, de cap manera, qui hagi entès això no ha entès res.
Bé, avui això, un xic desconegut avui potser sí; ja dic que demà potser digui i advoqui per tot el contrari, coses de les contradiccions, i jo en sóc molt de contradictori.
Ah, per sobre de tot, salut!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
