| |
LUGO, UNA CIUTAT ROMANA - ROMANA.
 divendres 21/mar/2014 - 03:20  534  1
Lugo i jo ens hem entès a primera vista, sense necessitat de donar-nos explicacions. Ella m’ha vist romà i jo l’he vist romana i davant del Miño ens hem dit allò tant bonic de allà on tu siguis Caia, que jo sigui Cai i allà on jo sigui Cai, que tu siguis Caia i la nostra unió ha estat segellada per sempre.
Finalment, una ciutat gallega que presumeix gairebé sense complexes de ser romana, cony! Una ciutat que enfront als castros d’aquí i d’allà i la cultura castreixa del més enllà i els petroglifs i els druides i les bruixes i no sé quantes llegendes més presenta allò que és tangible: unes grans muralles, un gran pont, restes de tombes amb noms i cognoms, retrats de gent més o menys respectable. Un gran art civil en el sentit de ciutadà i en el sentit de civilitzat, que ve a ser el mateix (en realitat la civilització celta és una contradictio in terminis: no hi ha civilització sense ciutadans ).
Com que jo vinc de la Mediterrània, d’un país que mai no s’ha sentit gaire íber i sí molt romà, ser a Lugo és passejar per casa. Passejar per casa amb el contrapunt del paisatge que certament tendeix al celtisme: unes boires fantasmals, un fred que pela, pluja a bots i barrals i prats i boscos plens de hòbbits. Potser per aquest contrapunt geogràfic hi ha savis que volen fer venir Lugo de Lug, que es veu que era el Déu celta de la llum. Ves home, ves... Lucus, en llatí, és Lloc i tot i que els celtistes volen que sigui “Lloc sagrat”, Lucus és el Lloc on van decidir fer el campament quan ja n’estaven tips de marxar i finalment van trobar un indret que ens hi va fer el pes. Lloc on fer parada i fonda, simplement.
L’urbanisme de Lugo és molt simple, racional i intel.ligent. Els romans busquen la confluència de dos rius que es fan dir sí senyor – el Miño i el Chanca – i dalt de la muntanya hi fan un campament que es fàcil de defensar i dificilíssim d’atacar. Per defensar-lo només els hi calia tirar pedres i altres objectes contundents als que eren a baix. Per acabar-ho d’arrodonir els camps són fèrtils i s’hi menja de puta mare. Fins i tot hi ha aigües termals per a que hi hagi de tot. Tanta confortabilitat, però, va dur a la decadència i els sueus van acabar fent el que semblava impossible: conquerir Lugo. César August encara no entén com va ser possible aquesta conquesta: els seus enginyers li van dir que la ciutat era inexpugnable. I per això ell li va posar el nom de Lucus Augusti, és a dir, el Lloc d’August, la ciutat d’August, si voleu.
Després la ciutat ha crescut acabant omplint la muntanya d’edificis extramurs. Però respectant la muralla. I fent que el centre de la ciutat continui sent intramurs, en un dels centres de la ciutat vius més antics d’Europa ( Barcelona té el seu centre a la plaça Catalunya tot i que el poder polític el té intramurs; la Tarragona moderna s’ha fet al voltant de la Rambla Nova i la Plaça imperial Tarraco, molt lluny i molt avall de la ciutat romana, en una ciutat que, per cert, té la mateixa estructura urbanística que Lugo, però a la mar: els romans dalt de la muntanya i els enemics que vagin venint si poden ).
Pel que expliquen les guies, extramurs a Lugo només hi ha dues coses que valen la pena de ser vistes: el Miño i el pont, romà, naturalment.
|
Contactes
Registra´t
