| |
LES MURALLES DE LUGO, LES MURALLES ROMANES MÉS BEN CONSERVADES DE L’IMPERI.
 divendres 21/març/2014 - 06:54  815  4
El millor que té la Muralla de lugo és que existeix. No és poc. És moltÃssim. És l’única muralla romana de tot l’imperi que es conserva intacta – bé, intacta és molt dir, diguem que es conserva completa -. L’inici de la història de la Muralla no és diferent de la història de les altres muralles romanes: servir de fortificació primer a l’exèrcit i després a la ciutat. Ser útil per anar escampant l’imperi fins a Fisterra. De restes de muralles romanes se’n conserven a tot arreu. El que és especial de la de Lugo són dues coses: la primera és que es conservi en tot el seu perÃmetre i la segona que la vida essencial de la ciutat es continuï fent intramurs. En aquest sentit fins i tot podrÃem dir que la Lugo actual és una ciutat que s’ha conservat molt més romana que Roma. I que si algú vol fer-se una idea molt aproximada del que era una ciutat romana ha d’anar a Lugo.
Que la muralla a hores d’ara no és només un miracle sinó una suma de miracles. Una suma de miracles que fan de la muralla de Lugo un miracle de supervivència. I això per tres bandes, com a mÃnim: primer perquè no fou destruïda per cap atac, segon perquè el poble no la va desfer per a fer cases, pavimentar carrers, etc.... i tercer perquè el debat entre els progressistes que es volien carregar la muralla – i que van guanyar gairebé a tot arreu – i els conservadors, el van guanyar els conservadors. És cert que es van fer cases adossades a la Muralla però tant aviat com es va veure que la Muralla era un sÃmbol d’identitat de Lugo – de fet el sÃmbol d’identitat -, aquestes casetes es van expropiar, es van enderrocar i la Muralla va quedar neta com una patena. CuidadÃssima, com es pot visitar avui.
Mentre camino per la cresta de la muralla trobo na Fuga i en Fobos fent foting. Passen completament desapercebuts. Crec que només jo sé que són els fills de Mart que estan fent penitència a Lugo i esperant que els seu pare els perdoni i puguin tornar a l’Olimp – cosa complicada, perquè amb el canvi de Déus Mart ja no existeix i, pel que fa a l’Olimp, avui ja no es la residència dels Déus sinó dels turistes-.
Els hi pregunto perquè cony van fer emprenyar el seu pare, que sembla mentida que siguin fills i néts de Déus. La Fuga em diuen que n’estaven fins els nassos de fer la guerra i en Fobos em diu que es morien de ganes de fer l’amor. Total que quan tocava que hi fossin per tal que els troians guanyessin la guerra d’Illion fent que els aqueus es fuguèssin plens de fòbia, ells estaven de bacanal a Calipso i els grecs, si bé no guanyaven la guerra, tampoc no fugien. I tant divina i eterna es va fer la bacanal que fins i tot als grecs se’ls hi va acudir fer un cavall de fusta que els troians van fotre dins les muralles – de Troia – i allò va acabar com el rosari de l’auroria pels troians quan, en principi, eren ells els qui havien de guanyar la cèlebre guerra.
Mart – que després va omplir de Martiños GalÃcia i de MartÃs Catalunya – es va emprenyar moltÃssim i ple d’ira els va enviar on avui són les muralles de Lugo. Allà els dos van trobar una cova i van anar deixant passar els segles sense més. De tant en tant jugaven a fer l’amor i de tant en tant jugaven a fer la guerra i aixà anar fent.
Vet aquÃ, però, que a Cèsar August se li va acudir conquerir Lugo, justament on estaven desterrat de l’Olimp Fuga i Fobos. I vet aquà que a l’enginyer – arquitecte que va dissenyar la muralla no se li va ocórrer res més que que la muralla passés just per on era la cova divina. Però vet aquà que quan els romans van començar a construir la muralla es trobaven que, l’endemà , estava enderrocada. Ja estaven a punt de tocar el dos d’allà quan els hi va sortir un individu amb pinta de Merlin i una individua amb pinta de fada Morgana i els hi van dir de pactar. Els romans, que estaven molt emprenyats, no estaven per pactar res però els Déus van fotre un cop de bastó que va fer que a tota la legió li sortissin orelles de burru. Després van pactar: es podria fer la muralla si respectaven la seva cova. Ells – Fuga i Fobos – no podien anar a cap altre lloc perquè el seu pare els havia desterrat allà i perquè per això eren Déus.
La Muralla es va construir. Però vet aquà que els hi va quedar tant bé als romans, que llavors Fuga i Fobos van demanar que els hi posessin una porta per a poder-hi anar de tant en tant. Aquesta porta la van posar on avui hi ha la porta de Sant Jaume però el cas és que els deus van fer que fos una porta mòbil i invisible i, per tant, l’únic que se sap és que no se sap on és, però que hi és.
La cresta de la Muralla diu que té un parell de kilòmetres. Però a mi se’m fa una mena de muralla xina. Tinc la sensació de xerrant amb Fuga i Fobos no sé quantes voltes he fet. Ara s’està fent de nit i em fa por no trobar la porta de sortida. A veure si em fotré dins la porta mòbil i després no sabré sortir-ne.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
