| |
PRENC UN SUÍS AMB CUNQUEIRO AL DERBY.
 dijous 27/mar/2014 - 03:25  507  0
He quedat al Cafè Derby de la praza Galícia per a fer un xocolata amb xurros amb Cunqueiro. Cunqueiro i Castelao són els meus dos grans herois gallecs, em sembla que ja ho he escrit altres vegades. També, la Rosalia, en Curros, en Risco, en Ferreiro, però sobre tot en Cunqueiro i en Castelao. El millor escriptor i el més insigne patriota.
Cunqueiro m’espera en una taula gran. Acaba d’escriure aquesta meravella:
Cantiga nova que se chama riveira
No niño novo do vento
hai unha pomba dourada,
meu amigo!
Quén poidera namorala!
Canta ao luar e ao mencer
en frauta de verde olivo.
Quén poidera namorala,
meu amigo!
Ten áers de frol recente,
cousas de recén casada,
meu amigo!
Quén poidera namorala!
Tamén ten sombra de sombra
e andar primeiro de río.
Quén piodera namorala,
meu amigo!
Quan em veu, en Cunqueiro riu, em llegeix el poema i riu més. Quina meravella, Déu meu! No sé què dir-li. Quan ets troves amb la perfecció potser el millor que pots fer és callar. Però potser ell espera que digui alguna cosa. Llegeixo el poema el millor que sé i ell torna a riure... Català, em diu...
Després els dos prenem un suís. Diu que la vida a l’altre barri li prova, que Déu és un amant de la poesia gallega i que en Noè i ell fan uns tiberis tant rodons que sembla que continui vivint a Galícia...
Li dic el que penso: no només que hi viu perquè és citat per tothom, com si fos un Josep Pla gallec, sinó que és impossible no contemplar Galícia sinó es des del prisma de les seves ulleres i el seu art. Cunqueiro va transformar Galícia. La va cunqueritzar. Dir que la va immortalitzar seria excessiu perquè Galícia ja era immortal, però sí que li va donar una altra immortalitat perquè les grans nacions d’immortalitat no només en tenen una.
Cunqueiro no cansa mai. Cunqueiro no deixa d’interessar mai. Sembla que hagi trobat la pedra filosofal de la literatura. Cada vegada tinc més clar que fou un dels més grans alquimistes de tots els temps.
|
Contactes
Registra´t
