| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA NOIA DE L'ONG.
 dissabte 29/març/2014 - 04:01  627  10
LA NOIA DE L’ONG.
Pel Casc Antic de Sant Jaume m’atopa una mossa d’una ONG. Com que estic de bon humor penso que l’escoltaré, que li donaré cinc euros i que deixaré que em posi l’estampeta que sigui. Abans, si més no, les coses funcionaven aixÃ.
La mossa deu tenir uns vint anys, es esvelta i les faccionos de la seva cara sóc finÃssimes. Fan pensar en la Monalissa, però el seu somriure és més atrevit que la de l’amant de l’amant de l’amant de Leonardo Da Vinci, que ara en Bilbeny ens vol convèncer que no era ni de Vinci de de Florència, sinó de Vic. Vale.
Quan torno del Louvre la rapaza m’està ensenyant uns mapes de l’Àfrica. Es veu que hi ha guerra i que la gent ho passa malament. I que, a més, som nosaltres els que ens en aprofitem perquè els hi venem armes.
Si no fos tant bella, hagués dit: nosaltres, qui nosaltres? Que jo sà piga no he venut mai cap arma a ningú. Només pas i pastes a les fleques dels meus pares. I després serveis més o menys legals, però mai armamentÃstics.
Realment, la mossa és encisadora. Va vestida amb una jaqueta fosca, una brusa informal i uns texans i està elegantÃssima. Enfront del meu coll de bou, ella té un coll de cigne perfecte. Enfront de la meva calba, la seva fosca cabellera sembla un salt d’aigua d’un conte de Cunqueiro.
La cosa, però, no s’acaba com jo pensava. No em demana diners sinó que em faci soci de no sé què i que li doni el meu número de compte corrent. Quan li dic que no me’l sé, em diu que li doni el número de la targeta. Coi, si que van a sac aquestes ongistes. Jo el número de la meva targeta no li dono ni a la meva gata: li dic tal qual. I això que és de tota confiança, si més no en matèria econòmica.
Li dic que ja m’apuntaré a la seva sucursal de Barcelona – a Barcelona tenim sucursals de tot i de tots – i ella em diu que això estaria bé, però que ell es guanya la vida amb les comissions dels socis que fa i per a que la paguin jo he de constar com a soci comospostel.là . Ja hi som. El que semblava un acte de voluntariat era un acte mercantil i, més enllà de la teva aportació, el que la comissionista vol és la comissió. Allò de: Y qué hay de lo mÃo.
Noto que la madona està a punt d’emprenyar-se. No sé quanta estona m’ha dedicat, però molta. Primer no l’he escoltat ( li he fet més cas a ella que no pas al que deia ) i després no he estat obert a transaccions bancà ries. Li dic que si vol puc fer una aportació i no diu que no: cinc euros. Li dic si la puc convidar a prendre alguna cosa i em diu que no, que encara s’hauria de fer, per anar bé, cinc o sis clients més aquest matÃ.
Aixà el món no pot anar bé de cap manera.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Askata |
sobre les ONG's.
Sunday, March 30th 2014, 4:26 AM
La qüestió és desprestigiar pel cantó que sigui les ONG, en aquesta ocasió sembla ser que li ha tocat el rebre a les persones que t'aturen pel carrer per donar-te informació i preguntar-te si vols col.laborar-hi econòmicament o bé ser-ne soci.
Deixant de banda l'efectivitat que pugui o no tenir el posar persones que facin aquesta feina i el més o menys empipador que pugui ser per als ciutadans, aquestes persones estan fet una feina igual que la faria un televenedor de productes de telefonia, posem per cas (exemple més tÃpic), o un venedor d'assegurances mèdiques (acostumen a trobar-se a l'entrada de grans centres comercials). A algú li interessa que quan estas tranquil.lament a casa et truquin els de la companyia telefònica?? A algú li interessa que quan entres a passar l'estona tranquil.lament a un centre comercial, el primer que et trobis sigui una oferta sobre els mil i un avantatges que té el posseir una assegurança mèdica privada? Doncs aleshores, poden arribar a ser tan empipadors els de les ONG com tota la resta.
En quan al tema de la demanda Gosflauta.... no es pot comparar (i ho saps!). Les ONG's no ofereixen a canvi de la teva col.laboració cap bé ni servei. Simplement perquè no poden, perquè el seu objectiu quan se les van inventar ja no va ser aquest. No posis al mateix cistell les peres amb les pomes.
Les ONG igual que les associacions sorgeixen de forma voluntà ria per iniciativa d'unes quantes persones, en observar que existeix un buit en algun camp, que acostuma a ser social, ambiental, cultural. Aquest buit potser hauria de ser emplenat per l'Estat en alguns casos, però en canvi aquest no ho ha fet (pel motiu que sigui). D'altra banda, ja està bé que sigui la ciutadania que sigui qui s'involucri voluntà riament en crear i tirar endavant certs temes que sorgeixen de la seva pròpia motivació interna i/o de la seva necessitat més profundament coneguda que no pas pels senyors que treballen en el despatx de no sé què del departament de no sé què del Ministerio de no sé quantos. Certament les entitats del tercer sector juguen un paper molt important a la nostra societat, i n'haurÃem d'estar ben orgullosos. Catalunya es pot considerar una societat avançada per aquest fet perquè compta amb un gran teixit associatiu, que uneix a les persones, que cerca aportar solucions no resoltes per l'Estat, i que empodera a les persones.
Per tan, el fet concret de les molèsties que pugui o no ocasionar les persones de les ONG's que ens paren pel carrer, per mi és quelcom secundari si es compara amb la feinada que tenen darrere aquestes entitats per poder tirar endavant. Que serà més o menys encertada la tà ctica: d'acord. Que podrien cercar altres formes de captar socis: també d'acord. Però d'aquà a passar només a criticar-los a ells: NO.
Hi ha altres formes de parlar d'aquest tema. Si no ho sabeu fer i entreu en subtileses, és que no sabeu dialogar. Amb textos com el d'en Persi voleu aconseguir que la gent s'identifiqui amb aquest fet (avui era el torn dels nois i noies que et paren pel carrer, demanant a al gent que col.labori, i demà serà un altre tema). Prou nois, ja n'hi ha prou d'aquest color, d'aquest anar burxant poc a poc però cada setmana. Prou de creure-us que esteu per damunt d'altra gent que en llegir-vos -com que som tan curtets, oi?- no tindrà prou capacitat crÃtica i -bé per això o bé per mandra-, no us donarà contesta o fins i tot us donarà la raó. Diguem prou!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
