| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EM DONO PER VENÇUT, TIRO LA TOVALLOLA.
 dilluns 31/març/2014 - 03:25  664  11
Porto prà cticament un mes sense escriure sobre polÃtica. Visc el procés independentista català que, de tant en tant, necessito descansar. Fugir del paÃs, escriure d’altres coses, oxigenar-me i també reorientar-me.
Durant molts mesos – a través bà sicament del facebook – he entrat en contacte amb espanyolistes d’UPYD. La meva idea, ingènua i costosa pel que fa a la paciència, era que, malgrat que tinguéssim postures diferents, podÃem exposar les nostres idees de manera amical i, més enllà del que acabi passant, bastir uns ponts de dià leg que ens ajudaran a tot.
La meva primera sorpresa fou que qui primer es va oposar a això foren independentistes catalans als que estorbaben aquests espanyolistes opinant de forma diferent a la nostra. Vaig perseverar en l’intent perquè estava convençut que tenia raó.
Però la cosa s’ha anat complicant i, finalment, he decidit esborrar de la meva llista d’amics del faceebook aquests militants del UPYD. Per què?
El primer motiu és que, juntament amb els seus comentaris, s’hi ajuntaven comentaris d’amics seus que m’insultaven. I quan jo demanava una rectificació ni rectificaven ells, ni els feien rectificar els meus amics. I a mi la mala educació m’irrita. Si ha estat una constant en els meus articles ser intolerant amb els independentistes mals educats, com podria ser tolerant amb els espanyolistes mal educats?
El segon motiu és que les converses amb els meus amics – que en general han estat correctes – han acabat sent un frontón que no duia enlloc. Llavors, suposo que cansats de repetir els nostres respectius arguments, han començat les desqualificacions personals. Dir, per exemple, que el catalanisme és un moviment corrupte. Dir, per exemple, que la Forcadell és una colpista. Dir, per exemple, que en Mas s’ha tornat boig. Jo d’entrada replicava aquestes coses amb sentit de l’humor i ironia, però hi ha hagut un moment en el que no he pogut més i he començat a desqualificar jo també als nostres adversaris.
El tercer motiu – conseqüència dels dos anteriors – és que notava que aquest intent de dià leg era contraproduent pel que jo volia. La tendència era no a fer-me una persona més oberta i respectuosa amb els que no pensen com jo, sinó, en contra de la meva tendència natural a la moderació, radicalitzar les meves postures i veure les orelles a la conversió dels meus adversaris en enemics, cosa que no vull de cap de les maneres.
Em sap greu tornar a la trinxera amb la cua entre les cames, però sempre s’aprèn alguna cosa. I segur que jo també dec haver fet coses malament. I potser jo no sóc la persona més idònia per construir ponts de dià leg.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
