| |
El meu primer petó...(1/4/1984)
 dilluns 31/març/2014 - 08:56  983  1
No sé si tothom deu recordar el seu primer petó, dels de debò, ja m'enteneu; jo sà tot i que avui mateix han passat 30 anys d'aquell dia, d'aquella tarda-vespre de diumenge.
Fou l'1 d'abril del 1984, la meva primera núvia i tenÃem 17 anys...
Si he de ser sincer ha estat un dels pitjors errors que he comés en la meva vida; potser és lleig dir-ho però he de ser sincer, un cop més. Va ser un greu error demanar-li per sortir junts, va ser un 24 de febrer, un divendres al vespre, el diumenge 26 de febrer com si diguéssim va ser la nostra primera cita "oficial", en parella ella i jo, jo i ella, sols.
Aquella relació durà gairebé dos anys i mig; quan ho và rem deixar jo tenia ja 20 anys, uf, i ella quasi; havia llençat gran part del meu previsible futur per la borda, ja res havia de ser com havia somniat d'infant i adolescent, tot per una relació tòxica, tant per ella com per mi, però sobre tot a mi m'hipotecà el futur i el capgirà irreversiblement, tot i aquell primer petó d'aquell 1 d'abril del 84.
Aquella tarda, diumenge, igual que la del 26 de febrer, và rem anar de nou a la discoteca de Torredembarra, la vella Long Play, poc més d'1 mes després de la nostra primera cita; allà a la discoteca no recordo els detalls ni gaires moments que no fossin els què passà vem asseguts als llargs seients reservats, entre músiques dels 80 i llums de colors, a mitja llum, i on no sé com la conversa anà derivant al tema petons i ella s'encarregà de conduir-ho tot plegat on l'interessava, jo era del tot innocent i anava a rebuf d'ella; ens và rem, vaja que vull dir que em va, fer el primer petó i un segon i un tercer i cada cop més llargs i apassionats, dins de l'apassionament de la meva primera experiència tot cal dir-ho...ja la sabia ella ben llarga però aviat vaig passar, en poc temps, d'alumne més o menys maldestre a gran mestre petoner, especialitzat en llargs, sentits i apassionats petons d'aquells que no s'obliden; tampoc és qüestió de teoritzar aquà i ara, només la prà ctica pot fer-ne explicació complida, aixà que: dues pedres!; fins i tot, ella fumadora,no tenia cap pudor per compartir els nostre fumar unint boques, llavis, llengua i cossos desitjosos en abraçades..., no era ser fumador passiu si no ben al contrari ens unÃem en el vici entre els petons, quan es podia fumar encara a tot arreu, més a les discoteques...
Avui, han passat ja 30 anys exactament; hi ha errors però que van ser ja del tot irremeiables i que ens marcaren, almenys per mi, de per vida i el futur, aquell va ser segur un dels tres que em deixaren més ferides i cicatriu, no per aquells primers petons ni els molts altres posteriors si no per aquells gairebé dos anys i mig de relació impossible, temps perduts, fins l'estiu del 86.
No puc recordar aquella primera nuvieta amb afecte, ella es va sentir des del primer moment com a plat se segona taula i fins el darrer instant m'ho recordà ; mai va entendre i assimilà que era la seva millor amiga qui primer vaig seduir, tot i no arribar mai a sortir amb ella, mesos abans de demanar-li a ella per sortir, quan no tenÃem gaire més de "quinze" anys i no havÃem tingut massa temps per aprendre, tot just despertà vem del son dels infants...
|
Contactes
Registra´t
