| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
Estripat... per dins.
 dimecres 2/abril/2014 - 07:43  1435  6
Saps?,no sé, potser ni jo ho sé de fet ni hi estic capacitat prou per saber-ho; però, t'has mai sentit estripat per dins?,fins i tot rebregat, fora de lloc, fora de joc, fora de la realitat...
Hi ha qui pot sentir, en uns moments de xàfec, un buit existencial, una buidor repetida i qüestionar el perquè de tot, per bé i per mal..., es pot sentir un punxant dolor al centre del pit, quasi físic, escorat a l'esquerra per on els batecs irregularment entonen música de timbals de guerra i pau. Saps què és sentir-se amb la sensació d'estripar-se per dins?
Sentint com un mur ben gruixut ho fa tot inabastable, un mur de marbre blanc que s'alça fins el cel i, cadascú a una de les bandes d'aquest mur que puja i puja sense límits. I sentir com els mons es perden en l'infinit de l'univers en expansió, tot somniant, tot imaginant que no hi ha murs, que som a tocar de les mans; només pensament.
Que n'és de dolorós com impotent no poder com anar-hi més enllà, com sostenir una amistat que naufraga en l'oceà de les incomprensions sobtades; com no poder passejar en el parc del món real, agafats de les mans, imaginant les mirades, sense cap més altra "tensió" que la dels nostres dits entrecreuats, caminant sense preses ni dir res, en el silenci absolut del remor de la barreja dels alés en respirar un aire fresc.
Saps com les ferides i cicatrius s'enceten per sagnar amb aquests estrips?; saps, t'ho imagines si més no?; com l'estripar d'avui, de l'ara, esdevé en calma i pau en l'endemà?,quan els murs són esvaïts, ni marbres blancs, ni mons ni univers, només una realitat palpable com tossuda, una realitat on, també, hi ets tu.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
GA Bécquer
Thursday, April 3rd 2014, 4:22 PM
sí ho savia, i de fet les va patir fins al final de la seva vida retirada al monestir de Vihuela, segons recordo i cito de memòria. Allà va escriure les seves Llegendes i va reescriure algunes de les seves Rimes, que no arriben a 100. Va morir jove, a l'edat de Crist.
I alguna cosa sé de depressions, com tots els mortals, i que tens tendència a menystenir l'experiència dels demès.
apa, que no vull tenir cap discussió teosòfica ni sobre psicopatologies de la vida quotidiana/literària, que també estan a l'abast de qualsevol mortal.
|
|
anteros |
huas!!!
Thursday, April 3rd 2014, 3:05 PM
No cabrero no! No ens saps gaire de depressions, jo diria que res en absolut...
És pura literatura, sentiment? Potser sí i compartit, com el poeta o, has llegit mai a Bequer?, doncs m'encanta la seva poesia però més les seves llegendes; no sé com devia ser el poeta però no crec que mai sabès què era una depressió.
Fer certa literatura, fins i tot poesia, no és sinònim de depressió de res, per molt reincident, com qui escriu molt de política no ens arreglarà el món....
... de res!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
