| |
AQUELLA NIT A BARCELONA
 dissabte 19/juliol/2008 - 12:57  500  1
El que va passar a Barcelona la matinada de l’11 de setembre de 1714 ho expliquen els llibres d’ història, tothom ho sap, si es que ho vol saber.
Que ho entengui qui vulgui, que sÂ’emprenyi qui vulgui
A dos quarts de cinc de la matinada les tropes borbòniques van atacar Barcelona després de tres descarregues simultà nies de tota la seva artilleria. Van començar per atacar els baluards de Santa Clara i el Portal Nou, que protegien el gran esvoranc obert a la muralla de llevant per on podien passar regiments sencers en tota la seva amplada. Es pensaven que, desfetes aquestes dues defenses, el gruix de la tropa podria passar tranquil. lament fins el portal de Tallers i que la cavalleria entraria a galop per la ciutat.
Passen les hores, una bogeria de sang, morts, pols, foc i crits, envolta la ciutat i res no canvÃa.
Després de mil. lers de morts i moltes hores de combat, els borbònics ja son a dins de la ciutat, i es donen conte que la partida encara pot ser molt llarga i encara i poden haver molts mes de morts per les dues bandes..... negocien,.... la ciutat es rendirà l’ endemà al vespre, i lliurarà les armes el dia 13. però obtindrà la garantia de no ser saquejada ni destruïda, les dones no seran violades, ni els calaixos buidats ni els defensors executats.
En tot cas la venjança dels vencedors arribarà mes tard, serà mes freda i mes lenta, mes llarga. No s’ acabarà en un dia de foc.
Quedaran abolits drets, constitucions, prerrogatives, privilegis, usos, consuetuds, immunitats, llibertats i excepcions del principat de Catalunya.
Mai mes cap onze de setembre serà igual de gros. El record d’aquell dimarts de glòria i calamitat perdurarà , i pesarà en les consciencies del mon, Al mon que parla castellà , en particular, la bruta memòria del invasor, la resistencia d’una gent tenaç i lliure, lliure fins a la insanitat, no s’esborrarà dels annals de la vergonya. Passaran els anys, passaran els segles, passaran molts onzes de setembre: però el de mil set-cens catorze, el dels catalans, romandrà i s’alçarà per damunt de tots els altres. Quedarà marcat a foc sobre la faç del planeta, per evocar el dia en que els homes i les dones de parla catalana, escassos i magres, van passar a ser erois, el mateix dia que els de parla castellana van passar a ser gossos, I en cada despuntar de cada onze de setembre, per gestes que fabriquin i per infortunis que soportin gossos seran.
Un mon sencer es va enfonsar a Barcelona LÂ’11 de setembre de 1714
To això ho expliquen els llibres d’historia
Que ho entengui qui vulgui, que sÂ’emprenyi qui vulgui
El dia 11 de setembre de 1714 Barcelona va resistir l’atac dels exercits francès i castellà , amb molts morts als dos bà ndols. L’endemà va capitular. Els Catalans van salvar la ciutat, però van perdre les seves llibertats.
FOU UNA PATRIA, I VA MORIR TAN BELLA QUE MAI NINGÚ NO LA GOSSÀ ENTERRAR..............
Que ho entengui qui vulgui, que sÂ’emprenyi qui vulgui
Esta en els llibres dÂ’historia...............
|
Contactes
Registra´t
