| |
ELS INDEPENDENTISTES INSATISFETS
 dimarts 8/abril/2014 - 05:01  536  0
Una amiga em fa veure un vÃdeo en el que David Raventós assenyala els defectes de la doble pregunta i la maquinació del status quo català per tal que, quan es faci la consulta, el resultat sigui favorable als interessos espanyolistes malgrat que la majoria dels vots siguin independentistes.
Reconec que el vÃdeo i en David són convicents però la pregunta que jo em faig és: ara això serveix per alguna cosa més que per a dividir l’independentisme? No tenim prou feina per a que guanyi el SI – SI com per anar a replantejar-nos qüestions que, més bé o més malament, ara tenim resoltes. Hi ha alguna manera de tirar enrere i replantejar la pregunta en aquests moments? I si no és aixà no haurÃem de dedicar tots els nostres esforços per a que guanyi el SI – SI?
El que passarà a Catalunya en el proper any serà determinant pel futur del paÃs. Tant si no es pot votar, com si surt que es vol mantenir la situació actual, com si surt que es vol un estat propi però no independent, com si surt que es vol un estat independent; cada situació reclamarà una actuació dels catalans molt concreta després d’haver-se produït.
Imaginem, doncs, que guanya el SI – SI però com indica el David Raventós això no té cap validesa per motius formals i perquè l’estat espanyol no ho reconeix? Ens en anem a la Declaració Unilateral d’Independència a través d’unes eleccions plesbicità ries.
Imaginem que guanya que es vol un estat propi però no independent: ens en anem a Madrid a negociar amb els socialistes aquest impossible. I, quan es demostri que és impossible, a convertir els federalistes i els confederalistes en independentistes.
El David preferiria que la pregunta fos si es vol un estat independent si o no. Jo també. Segons ell la pregunta no es planteja aixà perquè aixà es divideix els independentistes. No ho crec. L’independentista votarà SI – SI. I el federalista i el confederalista hagués votat que no. Tal com jo ho veig el que fa la doble pregunta és precisament dividir el vot espanyolista: posa a una banda els contraris a l’autonomia i els regionalistes i a l’altra els federalistes i els confederalistes, mentre que els independentistes queden concentrats.
Es possible que estigui equivocat, que estigui equivocada la majoria sobiranista del Parlament de Catalunya i la majoria independentista del paÃs, però en tot cas per a rectificar cal primer provar aquesta equivocació. I el que és patriòtic no és demostrar ara l’error sinó guanyar l’independència, es a dir, evitar la derrota.
La meva impressió és que hi ha gent que es mor de ganes de que la cosa fracassi, no perquè sigui espanyolista, sinó perquè té ganes de dir: veus, ja us ho deia jo! I si fos més malpensat diria que hi ha partits polÃtics extraparlamentaris que necessiten aquest fracà s per tal d’entrar al Parlament. Malament rai si hi entren aixÃ.
|
Contactes
Registra´t
