| |
EL NO DE LA POR DELS ESPANYOLS
 dimecres 9/abril/2014 - 03:04  531  0
No vaig veure el debat d’ahir. Afortunadament tenia una sèrie de compromisos encadenats que m’ho impedien. Quan vaig arribar a casa ja era fosca nit però quan em vaig plantejar si veure un resum del que havia passat a Madrid o veure un documental dels óssos a Yellowstone vaig optar sense cap mena de dubte pels óssos. A la meva edat s’han d’evitar les tensions i hom ha de procurar anar a dormir el més seré possible.
Pel que he llegit aquest matà el que va passar ahir és el que havia de passar. El que havia de passar, amb un afegit: avui la credibilitat dels socialistes com impulsors d’una reforma constitucional, del federalisme o de qualsevol mena de pacte ja no se la creu ningú. Evidentment tothom és lliure de votar al PSC i de continuar-hi militant però el que ja no es pot fer a l’hora és dir-se demòcrata o catalanista.
El PP és un partit neofranquista. Dels neofranquistes només es pot esperar neofranquisme. Tota la seva polÃtica gira al voltant d’això amb una lògica i una perseverà ncia absolutes. Pensar que des de Catalunya i de la democrà cia es pot pactar alguna cosa important amb els neofranquistes és d’una ingenuïtat que em supera.
UPYD és un partit neofalangista. No cal dir res més, com diria aquell. Fet i fet els insults de la seva portaveu – presidenta retraten el que és UPYD: una colla d’ignorants, maleducats, perillosos i cÃnics.
Suposo que no hi havia ningú que pensés ni per aproximació que les coses podien anar d’una altra manera. Espanya és el que és. I precisament perquè Espanya és el que és volem fotre el camp. Si Espanya hagués estat d’una altra manera a Catalunya no hi hauria independentistes. Però les èpoques d’una certa apertura – polÃtica i mental – espanyoles sempre acaben sent un miratge. I després resulta que no saps qui són més cavernaris ni els neofranquistes, els neofalangistes o els socialistes. Pà nic de continuar amb ells!
L’independència de Catalunya depèn exclusivament de la perseverà ncia i la capacitat de sacrifici dels catalans. Des d’Espanya no ens vindrà ni aigua i fins i tot l’aire ens fotrien si poguessin. I des d’Europa es mirarà cap a un altra banda fins que no hi hagi més remei que mullar-se i després es mullaran a favor del vencedor, que esperem que siguem nosaltres.
Molt més rellevant que el va passar ahir a Madrid és la presa de posicionament de grans empresaris catalans a favor de l’independència. O les manifestacions de directors generals de grans multinacionals en el sentit que a ells això de l’independència catalana no els farà canviar els seus plans d’inversió en una zona on pensen que, amb independència o sense, poden fer molts diners.
Les coses cada vegada estan més clares i cada vegada és més difÃcil amagar el cap sota l’ala. I això és bo: ahir totes les terceres vies van quedar enterrades i, per tant, els que les defensaven ara s’hauran de mullar o bé a favor de l’independència o bé a favor d’una Espanya entre franquista i joseantoniana. Ells sabran.
|
Contactes
Registra´t
