| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
Homes o maltractadors
 dijous 10/abril/2014 - 06:32  1100  5
A tots els violents amb les parelles i fills, que se’ls hi pot dir ?
Perquè ho feu ?, quin impuls “animal” us ha conduït a actuar pitjor que les bèsties ?, si fins hi tot qualsevol animal per ferotge que sembli mai ho faria; perquè tant d’odi pel ser humà ?, que us creieu superiors o és la vostra pròpia impotència davant del fracàs ?.
Si us plau, reflexioneu abans de cometre les barbaritats que el vostre subconscient us impulsa irracionalment.
Potser us sentiu més homes, més poderosos, els amos i propietaris d’altri ?, res més lluny de la realitat; si el que heu après ha estat això, el descarregar les vostres frustracions en els més febles, en veritat no heu après res; si heu viscut una infància poc o gens feliç, els altres no en són responsables i, tota persona te el deure de procurar la seva felicitat i la dels demés, mai fer mal a ningú per molts patiments que hagi sofert en aquesta vida. Que el passat ens serveixi de lliçó per no repetir les situacions injustes i violentes que heu experimentat. La vida no és això; les persones han de ser lliures per sobre de tot i, mai, mai, mai, hem de creure que som propietaris de ningú, ni de la parella ni dels fills; cadascú és lliure per naturalesa i només amb respecte vers l’altre podreu ser una mica més feliços i més humans.
L’home no és això; un home per damunt de tot és un ésser humà intel·ligent i amb sentiments, amb capacitat de riure i de plorar, sense avergonyir-se’n, amb virtuts i defectes, amb èxits i fracassos, amb bons i amb mals moments; un home, com també una dona per igual, han de saber respondre i reaccionar a les adversitats tot aixecant-se un cop i un altre sense defallir i, cercant sense descans el camí de la felicitat.
I em direu: que cal per ser feliç i qui ho és realment ?; la resposta la teniu dins vostre, no calen gaires coses intranscendents i materials, tant sols hi arribareu si sou capaços de viure en pau amb vosaltres mateixos i, per aconseguir-ho, és imprescindible estar en pau amb el món que us envolta. Si teniu la capacitat de transformar la ràbia, el coratge i l’odi que sentiu en fer el bé als altres sereu una mica més a prop de la saviesa.
Només sento molt un detall; encara que em sigui publicades, aquestes lletres, dubto molt que arribin a qui van adreçades realment. Tant de bo m’equivoqui i serveixin per quelcom abans no sigui massa tard.
Carta publicada el juny del 2004 a diferents mitjans de premsa escrita.
Massa actual encara...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
...
Thursday, April 10th 2014, 10:31 AM
Estic totalment d'acord amb tu Persi, diré més, les lleis actuals i tu ho saps millor discriminen negativament els homes vers les dones, no diré que les dones són discriminades positivament ja que "discriminar" i "positivitat" trobo són termes del tot contradictoris al meu parer. És clar, però, que és del tot lògic que hi hagi una sèrie de lleis que prioritzin per sobre la protecció de les dones que són segurament el 90% de les víctimes de la violència a les llars o de gènere en general; què succeeix, i tu ho saps molt bé?,doncs que moltes dones malauradament fan us dels marcs legals per a treure'n bon profit i és a l'ordre del dia. No només passa en els judicis generalitzats sobre la violència de gènere si no també quan es tracta de denúncies sobre assetjaments diversos, on l'home passa de ser el sexe "fort" a la víctima feble i desprotegida de les estratagemes d'algunes dones que no tenen cap escrúpol en fer el mal que calgui per sortir-se'n en els seus propòsits més o menys tèrbols tot treien profit a costa de la veritable víctima que és en aquests casos l'home. L'aplicació de les lleis de protecció de la víctima ha de ser molt més acurada i és del tot subjectiva; en molts casos, masses, la teòrica víctima es converteix en botxí i el mal causat és del tot irreversible. El meu post anava més dirigit als autèntics homes maltractadors, el què hem fet tu i jo ara i aquí és profunditzar en casos concrets i en la seva posada en mans de la "justícia". Si ens poséssim a estendre el tema a homes i dones ens adonaríem que la violència psicològica, molt més subjectiva i de complexitat en les proves, és molt major que la física i és més repartit entre homes i dones.
D'acord amb tu, montana.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
