| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
L'INDEPENDÈNCIA, INFERN O PARADÍS?
 divendres 2/maig/2014 - 04:22  614  4
Vivim uns moments convulsos i els moments convulsos són idonis per a la demagògia de tots els bàndols. Creixen els partits populistes que deixen anar quatre consignes fàcils i baixen els partits tradicionals sota el llast d’uns governs impopulars i l’afegit de moltíssims casos de corrupció.
Al Principat de Catalunya, a més, amb el procés sobiranista, vivim un moment especial: si bé a tota Europa es planteja una reforma del sistema polític i del sistema econòmic, a casa nostra paral.lelament a això es planteja una revolució en el sentit d’adquirir les estructures i el poder d’un estat independent. I aquesta revolució es planteja perquè les reformes i contrareformes estatutàries que s’han anat fent no han funcionat.
Més enllà del plantejament radicalment democràtic dels sobiranistes i del plantejament radicalment antidemocràtic dels que neguen als principatins el dret a l’autodeterminació, assistim també a un debat maniqueista sobre el que passarà o deixarà de passar en el cas de que el Principat esdevingui independent. Per a molts haurem entrat al paradís i lligarem els gossos amb llonganitzes, per a uns altres anirem a parar a la part més nauseabunda de l’infern de Dant.
El meu independentisme vol ser un independentisme que toca de peus a terra i que no fa volar coloms. Opino que en un Principat independent els catalans viurem millor per dos motius: el primer és perquè tindrem més recursos econòmics a repartir i el segon és perquè les decisions les prendrem nosaltres i no les prendran des de Madrid on som una minoria.
Ara bé, opinio que, sobre tot, l’independència de Catalunya serà l’oportunitat de fer un estat nou, més a mida de com el vol la societat catalana. I aquest és un repte que caldrà demostrar si el podem assolir o no. La mateixa societat que avui es manifesta per l’independència haurà de voler una constitució republicana – republicana no només com a forma d’estat sinó com a filosofia política i social de fons – i una política participativa. Haurà de voler un poder judicial independent. Haurà de voler una democràcia molt més directa. Haurà de voler uns càstigs molt més estrictes per a la corrupció.
Haurà de voler una societat sense pobres i sense rics, de manera que la divisió de poder no només faci referència a l’estructura de l’estat, sinó a la composició econòmica de la societat. No hi pot haver una societat democràtica si hi ha multimilionaris i a l’hora un 20% de pobres. Em sembla de calaix que una societat democràtica està formada bàsicament per un 80 o 90% de classe mitjana, un 5% de gent de classe mitja-alta i un 5% de classe mitja baixa. O, si més no, aquest és el meu somni. El meu dibuix de com voldria el país.
En tot cas opino que el màxim error en el que podríem caure els principatins, una vegada assolida l’independència, seria delegar el poder polític en representants que no ens representen ni poc ni gaire. La democràcia reclama que la política la faci el poble i no una oligarquia. Ens en sortirem? No ens en sortirem? No ho sé. És un repte enorme i possiblement molt més gran que el de la pròpia independència.
Per a mi l’avantatge més gran de l’independència consistirà en dependre de nosaltres mateixos, és a dir, carregar-nos sobre les espatlles i sense excuses, la decisió i la transformació d’aquesta societat. Si la transformem en un paradís, en un purgatori o en un infern serà la feina de tots. I, òbviament, jo no sóc dels que dono per descomptat que transformarem aquesta societat en un paradís només perquè siguem independents i siguem catalans. Ens ho haurem de guanyar a pols. Si no ho fem, no crec que construïm una societat infernal, però sí que reconstruiríem una societat tant mediocre com la que vivim. Un purgatori, vaja.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Hahahaha, dolent!!!!
Friday, May 2nd 2014, 5:24 AM
En realitat la meva evolució em porta a adonar-me'n que, malgrat que porti més de mitja vida militant a partits polítics, mai no seré un home de partit perquè sóc un lliurepensador.
Ser un lliurepensador comporta entrar en contradicció amb l'ideologia i sobre tot amb la manera de fer de tots els partits, tot i que amb alguns més i amb d'altres menys. Tinc el compromís amb mi mateix de romandre a ERC fins el 9-9 i després, en principi, donar-me'n de baixa i no militar mai més en cap partit.
Per una altra banda, a mi, encara que només sigui per estètica, m'agrada definir-me com a liberal. De tota manera fa poc vaig fer un treball maçònic que em va servir per adonar-me de quelcom que és evident però que fins ara jo no havia vist: que no hi ha llibertat sense igualtat ni fraternitat; ni igualtat sense llibertat i fraternitat; ni fraternitat sense llibertat i igualtat. Això forma un tot i per a mi són els valors republicans.
|
|
AnteroSs |
Independència = Revolució
Friday, May 2nd 2014, 4:41 AM
Estic prou d'acord amb les teves reflexions, fins i tot et veig més d'esquerres que mai i això és evolució, no pateixis. De fet veig que estaries preparat per a passar d'E.R.C. a les C.U.P.s; jo si no faig un pas tan extrem és pel fet que qui ens durà a la nostra independència no seran els extrems d'esquerra el quals respecto, si no les esquerres independentistes que tenen la capacitat de ser transversals i guanyar complicitats en aquells que no s'acaben de definir políticament parlant; recordo aquells que per a no alinear-se políticament en la transició, per pors o prejudicis, creien que l'equilibri més just era en el centre, recordes?, allò de votar una U.C.D. que era farcida sobre tot de exfalangistes i franquistes, d'aquí que després aquella A.P. puges com a P.P. i collit tots aquells falsos demòcrates de pà sucat amb oli.
Vaja, ha derivat on no devia el meu discurs...
En resum, després de quasi 40 anys de "transició democràtica", de corrupcions diverses i enganys i manca de compliments de traspassos i estatuts..., ha arribat l'hora de la nostra revolució particular, una revolució pacífica, on ens agafem de les mans i exigim democràcia de debò, la del poble que vol decidir; ha arribar l'hora de fer la nostra revolució que és avui sinònim de independència. I això, tothom que es digui d'esquerres ho ha de defensar si el que defensa és la transformació social i el progrés, si defensen la república i si defensen un marc de llibertats i justícia, justament el que avui encara no tenim.
Infern, cel, purgatori?, senzillament dret a ser, a viure en llibertat sense imposicions de cap tipus ni espolis colonials.
Salut i República!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
