| |
VALÈNCIA I BARCELONA O DE LA DISCREPÀNCIA AMB RAIMON.
 dimarts 6/maig/2014 - 03:31  563  1
Ahir vaig publicar un article donant suport al no-independentisme de Raimon i vaig intentar explicar que opino que el seu internacionalisme està en la seva base. Però el que ell ha dit és que l’independència del Principat generaria més anticatalanisme a València i que ell sempre ha estat valencià i que des de València aquestes coses es veuen diferent.
Comencem per la segona cosa: que ell sempre ha estat valencià i que des de València aquestes coses es veuen diferents. Home, tots sabem que Raimon va néixer a Xà tiva i que va viure al carrer Blanc. També sabem que va estudiar a la Universitat de València, sÃ. Però jo diria que en Raimon fa moltÃssims anys que viu a Barcelona. Tota la seva carrera musical és barcelonina, com la d’Ovidi Montllor i a diferència, per exemple, de la gent d’Al Tall o Obrim Pas que sà que són estrictament valencians que sempre han estat a València. L’influència de Barcelona en l’obra de Raimon em sembla fonamental i a hores d’ara discernir el que té de barcelonà i el que té de valencià em semblaria complicat.
Dir que els valencians veuen les coses diferents de la gent del Principat porta implÃcita l’afirmació que ell veu les coses com les veuen els valencians. Però aquesta afirmació ja es veu que és massa genèrica: Vicent Partal i Vicent Sanchis són dos valencians que també viuen a Barcelona des de fa temps i que són independentistes. És a dir, ser valencià i viure al Principat no vol dir no ser independentista. Hi ha valencians unionistes, valencians independentistes i valencians que no ho tenen clar, tants caps, tants barrets.
Pel que fa a l’anticatalanisme que generarà a València l’independència del Principat jo veig les coses just al revés que Raimon. Parteixo de la base que qui ha sembrat tot l’anticatalanisme a València són els espanyolistes i l’oligarquia valenciana. I si no canvia res aquest anticatalanisme anirà creixent i creixent. Per tant, per intentar que desaparegui aquest anticatalanisme cal que canviïn coses importants. I a mi no se m’acut res més important que l’independència del Principat que significarà un nou marc de relacions tant amb València com amb Madrid.
Naturalment, l’independència del Principat tindrà una primera fase en la que els madrilenys i l’oligarquia valenciana fotran el crit al cel i ens diran que som més dolents que el papu. Però aviat vindrà una segona fase en la que els valencians i els illencs hauran de pagar tot el que ara paga el Principat i les coses aniran canviant de mica en mica. Si a això s’hi afegeix que al Principat som capaços de construir un estat que valgui la pena l’anticatalanisme anirà doblegant-se. També haurem d’apendre a respectar l’idiosincrà cia valenciana amb tots els ets i uts i no a mirar-nos els valencians des de dalt com molt sovint es fa des de Barcelona que oblida que València és una ciutat d’un milió d’habitants i amb una història tant o més important que la barcelonina.
Però l’essència de l’anticatalanisme de València en realitat és l’antibarcelonisme. Antibarcelonisme generat per una competència ancestral de les dues ciutats i que continuarà pels segles dels segles. És quelcom semblant al que passa entre Reus i Tarragona o Girona i Figueres però en gran. I a això mai no li podrem donar la volta, ni tant sols cal, sempre que es faci amb mes intel.ligència, respecte i generositat sobre tot per part nostra. No podem pretendre que els valencians ens estimin i tractar-los com a provincians.
|
Contactes
Registra´t
