| |
La Sala dels Records
 dilluns 19/maig/2014 - 04:12  1383  0
No faig res. Estirat al sofà ,
La tele parla sola, ni cas.
L'entreson m'envaeix i em plau,
la veu s'allunya i es fa remor,
la lucidesa emergeix brillant,
emperadriu, ara, del meu cau.
Em trobo a la sala dels records,
rodona, asèptica i neutre.
La vida en centenars de capses,
totes em diuen que he viscut.
Cadascuna és una, un tros,
ens efÃmers i circumstancials.
Em plau obrir algunes capses.
D'altres s'obren soles, quan volen,
indiferents a ma voluntat.
Aquestes, sovint, em dolen,
Cicatrius, encara sensibles,
que em foragiten de l'entreson.
octavioms.blogspot.com
|
Contactes
Registra´t
