Article del bloc de nen-

Vides paral.leles

dilluns 26/maig/2014 - 04:10 756 1

De molt petit ma mare em deixava gitat al seu llit i se'n baixava a fer la bugada.
L'habitació quedava fosca i ,de les escletxes de la finestra ,es projectaven rajos del sol matiner.
Mirava al sostre les vides paral.leles ;ombres estirades dels vianants que passaven de part a part de la meua estança.
Hi havia al sostre cuina ,passadis ,sala d'estar ,dormitoris.Una teranyina feia la funció de rebost on les vides paral.leles emmagatzemaven menjar i beguda.
Per un instant em parlaven amb veu tan suau que sempre he dubtat si eren escoltellets per a mi o només era entre elles.
De vegades ,molt a la llarga ,vaig a dormir a aquell llit tot sol.La casa està ja deshabitada però jo torne a sentir les ombres paral.leles ;la màgia d'una realitat que reposa al més interior de l'ànima.
Torne a escoltar llurs veus que em parlen amb suavitat des del bresol dels seus somnis.
Aquelles ombres son els anhels dels artistes que agafen vida i abracen ;estimen i senten amb la intensitat i puresa dels àngels.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per nen-? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics