| |
Pepica la pastissera
 dijous 29/maig/2014 - 04:08  556  0
Pepica era blanca ,rossa i fina com una coca de mel.Tenia impregnades les flaires de pastissos celestials però,sense saber-ho, gaudia d'un valor afegit que feia caure de tos als hòmens:La seua veu sensual refinada a força de pastar i pastar clares d'ou i farina dolça.Més d'un home hagués caigut enrotllat abduit pels seus mots i la seua pronúncia.
---------------------
La mare li col.locava les sandà lies noves,pantaló curt i camisa de mudar.Salvadoret no es perdia cap passacarrer.Quan venia la ''música'' li faltava l'aire per posar-se caminant darrere la banda.:Un deleit i alegria que el xiquet no podria explicar.
Al més mÃnim retronar de ''bombo i platillo'' allà estava salvadoret per enfilar-se darrere de la ''música''.
En escoltar campanes la ''música'' estava al caure.Un esclafit de trons de bac es barrejaven amb el ''xocolater'' allà a la llunyania.
Els músics caminaven elegants ,segurs i templats a ritme quasi militar:Una delÃcia.
Clarinets que canten melòdics escales cromà tiques ;saxofons i barÃtons donen a entendre que vénen reforços.
Els baixos i trombons acompanyen orgullosos l'aguda estridència de les trompetes.
Salvadoret ,sempre darrere amb les sandà lies i la camisa nova.
Dissabte de nit concert:Interpreten 1812.Mares que ploren ;expectativa i silènci.
El mestre alça els braços però no dona l'entrada.Torna a alçar-los i la ''música ''no toca.
Com no entren delcalços!
L'ambient es posa tens ;el públic resta incòmode.Què passa?
El pobre mestre mira desesperat entre el públic com qui va a la reserca d'allò imposible.Vençut per l'infortuni solta la batuta.Es suspen el concert:Salvadoret no hi és ;cap ratre de Salvadoret.
|
Contactes
Registra´t
