| |
ADÉU NAVARRO, HOLA PSC?
 dijous 12/juny/2014 - 03:20  530  0
Crec que ningú no hagués dit que les eleccions europees, que semblava que no tenien cap mena d’importà ncia, havien d’esdevenir la formidable guillonina de carreres polÃtiques que han esdevingut. I no de noms sense cap importà ncia, sinó de gent de primerÃssima fila: el Borbonot, Rubalcaba, Duran i Lleida i Navarro. De moment. Déu n’hi do de la guillotinada. Jo no en recordo tant de tant potent des de l’UCD de Suà rez.
Ara bé, ja sabem que el nom no fa la cosa i el que crec que vol la gent no és tant canvis de noms sinó canvis de polÃtiques. Si noms diferents fan les mateixes polÃtiques potser sà que aconseguiran il.lusionar la gent durant un temps però després el desgast serà més rà pid i el final serà el mateix o pitjor.
Tots els que han plegat estan relacionats i d’una manera o altra en contra del dret a decidir de la ciutadania. Hi ha postures totalment esplÃcites com les del Borbonot, el Rubalcaba i Navarro i postures de continuar fent la puta i la Ramoneta com la d’en Duran i Lleida, que si bé formalment està a favor del dret a decidir crec que tothom estarà d’acord que, des de dins del catalanisme polÃtic, ningú no li ha posat més pegues (justament per això ahir tant el PP com el PSOE ploraven desconsoladament la marxa de Duran a qui consideraven un gran aliat ).
Crec que als ciutadans no ens haurien de distreure d’allò que és el nostre objectiu: volem decidir. No volem que ens decideixin. No volem que ens converteixin en vassalls inerts d’una constitució que va votar majorità riament altra gent i en altres circumstà ncies. Si els dirigents polÃtics no entenen això, no hauran entès res i continuaran topant amb el rebuig de la ciutadania.
Hi ha polÃtics que pensen que la crisi polÃtica que patim és fruit de la crisi econòmica i jo penso que estan profundament equivocats. La polÃtica partidista ja estava en crisi abans de la crisi econòmica. Tal com jo ho veig hi ha hagut importantÃssims canvis tecnològics – internet bà sicament – que han fet una revolució cultural i reclamen fer una revolució social i polÃtica, que passa per a que la gent decideixi col.lectivament sense delegar en unes institucions que, per una altra banda, s’han demostrat no només ineficaces sinó frÃvoles i corruptes. Hi ha un clam sociològic brutal per una nova manera de fer polÃtica en la que la representació parlamentà ria esdevingui mÃnima i la democrà cia directa vagi guanyant cada vegada més posicions.
Si el Borbonet no entén això, la república està servida. Si els socialistes no entenen això, d’aquà dos dies PODEMOS a Espanya els farà el mateix que ERC a Catalunya. Pel que fa a Duran i Unió jo crec que la història és una altra. Amb Duran i Unió pot passar qualsevol cosa: des de que esdevinguin un apèndix del PP fins que abracin el sobiranisme més radical passant per la possibilitat que Duran esdevingui la principal alternativa al sobiranisme a Catalunya des de dins postulant-se com una alternativa electoral. També pot ser que de debò és retiri, però jo no ho crec. Duran creu que ha nascut per ser un polÃtic molt important i per a ell molt important vol dir ser cap del govern. I no tinc clar que a hores d’ara descarti ni ser president del govern espanyol, ni ser president de la Generalitat, ni tant sols ser alcalde de Barcelona. Ja veurem.
|
Contactes
Registra´t
