| |
aForats de xAts
 dimarts 24/juny/2014 - 03:21  1089  0
Vaig cometre l'error de no rentar-me les dents després de cardar.
Si ho hagués fet, possiblement les coses haguessin anat diferent. Em va voler segrestar sexualment i convertir-me en la seva joguina.
Ella intentava ser carinyosa amb enganys, em volia fer creure que el meu alè li encomanava les ganes de fer l'amor una vegada i una altra.
Però la realitat era que a tots dos ens esperaven a casa després d'haver passat la tarda junts, a l'hotelet de l'Escala.
A mi m'enganxava lluny de casa, potser una horeta de cotxe o menys si hi posava un peatje delatador.
A ella també, però tenia l'excusa de la família que hi estiuejava i aprofitava per visitar-la.
A mi no se m'hi havia perdut res a l'Escala. Ho trobo bonic però fins a cert punt, m'agraden les anxoves
però prefereixo molt més les de Cadaqués i especialment les de Cotlliure.Tenen més gust de mar, em recorden una franceseta
que vaig conèixer a sota l'Esperança, un bot que hi havia tombat a la platja gran de Cadaqués, just per sota dels
bancs del sinofós, i que una nit d'estiu ens hi vam trobar sense saber com i tot mirant les estrelles, ens vam estrellar de plaer.
Ara, cada vegada que menjo una anxova d'aquells vorals, tanco els ulls i tinc un petit orgasme gastronòmic.
Retornant al fil, la xataire que em va fer moure per aquella època, va resultar ser un sex-symbol del xat, una espècie
inabastable per tots, però que a tots els homes ens posava especialment a l'hora de parlar-hi. No entraré a fons detallístic,
però si que he de reconèixer que a mi em posava a cent quan m'explicava com mantenia de trempats als parroquians que la privaven.
Mai tenia un No per a ningú i això li donava ales per ser considerada l'Estrella del Xat i a mi em relegava a ser el Sant Miquel de torn.
Després de molt insistir, vaig aconseguir treure-li el "i perquè jo?".
Em va semblar tant surrealista, que fins i tot em vaig sentir acomplexat. Realment, va ser així.
Val a dir que passat el temps, una part de raó del que va veure de mi ja la hi puc donar.
A grosso modo, em va dir que difícilment algú tant "fidel" a una persona del xat, mai aconseguiria lligar amb ningú més i menys tenir una aventura.
Recordo que per aquella època, només tenia ulls per ella, quan deia que se n'anava a dormir, jo feia el mateix.
Quan deia que no podia xatejar, m'ho empassava i hom feia el mateix. He de reconèixer que en certa manera m'omplia i quan no
estava disponible, pel motiu que fos, no em venia de gust privar amb ningú més. A més tenia clar que la seva gelosia
la podia portar a situacions complicades.Ho havia viscut i ho tenia clar, quan tenia alguna sospita de la meva fidelitat, m'ho feia pagar car.
Evidentment que la situació havia de fer un pet per algun costat, així va ser.
Vaig caure en un parany tecnològicament "molt" ben currat. A hores d'ara, encara l'utilitza i no pas amb mi, per sort meva.
Un dissabte a la tarda m'estava proposant d'anar a fer un tomb per la vida, però de curta durada, ja que ella tenia algun problema d'agenda.
A mi, buscar una excusa per sortir i a més per poca estona, em podia comportar un problema i gastar un trumfo per no res.
O sigui que m'anava fent el longuis.
De cop, vaig veure com se m'obria un privat femení, cosa extranya ja que normalment no em sol succeïr.
La parella xataire, en veure que li perdia el fil temporal de la conversa ja es va malfiar, (això semblava, vaja).
Recordo que semblava el joc dels disbarats, tot i que controlava la situació, no se com m'ho vaig fer que la parella xataire
em va conduïr a una situació d'escalfament i em va posar a cent-deu. Mentrestant, l'altra m'anava proposant de quedar ja que no
estavem massa lluny. Suposo que fruit de l'escalfament cibernètic em van passar per alt alguns detalls que m'haurien d'haver
alertat del fake que era la mossa que m'havia privat, sabia massa coses i no era lògic.
Mentre la nova em proposava d'anar a fer un bis a bis, la parella de xat ja em tenia amb els pantalons als turmells i ben trempat.
Mai m'havia posat així, no entenia res de tot plegat, era com si sabés que estava a punt de ser-li infidel.
Fet i fotut, vam estar tota la tarda entretinguts els tres. Quan va ser el moment de concretar la cita a cegues, patapam.
Van desaparèixer les dues, vaja els dos nicks.
Evidentment que tot plegat em va aixecar un munt d'interrogants, ja que servidor, tenia més temps per observar que no pas per
anar a cercar nous horitzonts, entre el plat calent de casa i alguna tapa que podia menjar a fora, francament no m'hi capficava
per alimentar-me.
Avui dia, passats uns quants anys, encara ric per sota el nas quan per deformació professional, abans d'entrar al xat,
em dedico a mirar qui hi ha connectat i per ser més exactes, mirar qui s'ha connectat les darreres estones. És un molt bon
entreteniment per enriure'm de mi mateix i veure com a vegades l'enconyament virtual no ens deixa veure ni un pas més enllà.
Val a dir que no he intentat donar cap sentit polític ni reial a l'encapçalament referit als Aforats, senzillament que
en el meu cas, ara que s'en parla tant, m'ha fet recordar i comprovar que realment encara tenim per aquets vorals xataires,
gent que gaudeixen d'un aForament diví i que els permet jugar a buscar el joc de la veritat o senzillament el plaer del joc
pel joc i que ni un suprem els barrarà el pas.
Visca la família aForada del xAts i que per molts anys ens segueixi il.luminant amb la seva presència.
Ah, i per si de cas, quan entreu a un xat i algú que no coneixeu de res, sap a quin costat del llit dormiu, què us agrada fer,
o qualsevol cosa que us pugui fer venir motius d'avinença a primer cop d'ull, aixequeu la catifa i mireu al voltant.
|
Contactes
Registra´t
