| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
RIBO, SARKOZY, HOMS (I JUAN CARLOS).
 dijous 3/juliol/2014 - 04:42  518  4
En ple debat sobre la inviolabilitat i l’aforament coincideixen dos notÃcies en el temps: la renúncia del sÃndic Ribó a l’aforament i la detenció i imputació de l’expresident de la República francesa Sarkozy.
La primera cosa que hem de ressaltar és que a l’estat espanyol Juan Carlos no podrà ser imputat. La segona cosa és que en general crec que la gent pensa que si Sarkozy ha fet trà fic d’influències, Juan Carlos ha fet trà fic d’influències multiplicat per mil. O per un bilió. Naturalment jo no ho puc demostrar. I encara més naturalment per a poder demostrar la culpabilitat o l’innocència d’algú es va inventar des de temps immemorials els judicis.
Assenyalar a una persona com a inimputable, irresponsable, inviolable a mi em sona a dret prehistòric. I la diferència entre un estat civilitzat i democrà tic – si més no en aquest sentit – i un estat prehistòric és que a França es pot jutjar un expresident de la república sense que passi res, mentre que a Espanya sembla que si es jutgés el Juan Carlos l’exèrcit sortiria al carrer. Si fos declarat culpable les conseqüències s’endevinen apocalÃptiques. Tots anirÃem a la presó.
Coincideix en el temps en tot aquest debat la renúncia del SÃndic Ribó a l’aforament. Ribó no m’és una persona especialment simpà tica. Potser injustament l’he considerat sempre un pijo-progre, és a dir, una persona que, sent membre de l’alta burgesia del paÃs, ens ha volgut convèncer que és revolucionari. I s’ha guanyat la vida fent de revolucionari professional i encara se la guanya, tot i que ja té una edat. A tot això, naturalment, hi té tot el dret, però com que jo sóc un menestral reaccionari i la polÃtica sempre m’ha costat calés, m’ho miro diferent a com s’ho mira ell.
Però, mira, en aquest cas, malgrat que sigui de cara a la galeria – o no – resulta que crec que Ribó ha fet el que havia de fer: renunciar a un privilegi que no té cap sentit i que no es dóna a la gran majoria dels països del nostre entorn. Ha estat coherent i ha respost al que pensen la majoria dels ciutadans.
La reacció del conseller Homs contra la renúncia de Ribó, en canvi, ha estat penosa. No només en les formes sinó en el fons. En les formes perquè la manera pretesament col.loquial de parlar del conseller sovint és directament mal educada. VoldrÃem un portaveu del govern menys col.loquial, més formal i, sobre tot, més respectuós. I en el fons perquè queda clar que Homs vol conservar per a ell i els seus el privilegi de l’aforament. La pregunta següent és: els aforats d’una Catalunya independent per a CiU haurien de ser els mateixos que els de l’estat espanyol? Jo vull una Catalunya independent, però també una Catalunya lliure i en una Catalunya lliure els privilegis només els haurien de tenir els més desfavorits.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
