| |
Sinceritat
 dimecres 23/juliol/2014 - 02:41  1704  1
Si no ens són sincers...
no creiem en l'altre
i si ho som, ho som massa
i l'altre s'espanta...
i no creu en nosaltres.
Diem "aprecio la sinceritat
però no em diguis la veritat
que no estic preparat_da
que vull creure que ets sincer_a
i que jo també ho puc ser...
sense ser... ver"
I diem el que volem, el que pensem que l'altre vol escoltar... o, fins i tot, amb bona intenció... el que voldríem que fos però no és (per prejudicis, pura inconsciència o complet autodesconeixement), per a seduir-lo... per a aconseguir-lo... (molt legítim) però després patapam! l'altre es troba que el que li han venut no és cert.
Doncs jo... a aquest joc... ja no hi jugo.
Si sóc sincera dic la veritat d'entrada, malgrat que de vegades em costa.
Ara per ara és el que hi ha... es pot acceptar... es pot mirar de canviar... hi ha moltes possibilitats! Pot ser veritat ara... i pot deixar de ser-ho demà... però la veritat és aquesta. I crec que només és en la veritat que es pot construir una nova amistat. Així estalvio temps i disgustos al personal... jo inclosa.
Si no... a què juguem? a ser superguaisestupendosdelamuerte només de cara a l'aparador?
Doncs jo ja ho sóc ara i en mi, de superguaisestupendadelamuerte -i sense cursilades-, i ho seré demà... aquí, a la feina o al carrer... i això no depèn de qui m'hi vegi o no... ho sóc i ho seré a cada moment... malgrat tenir veritats que no puguin agradar... i pesi a qui li pesi.
Procuro i m'esforço en ser sincera i parlar de cor. Demano el mateix. Gràcies.
És demanar massa?
|
Contactes
Registra´t
