| |
malson
 diumenge 27/juliol/2014 - 05:20  1496  2
Sóc en mig de la tempesta
però no em mullo.
L'aigua, que baixa a raig
vidre avall,
no em deixa espai
ni temps per a plorar.
No hi veig clar.
Només observo...
però no em trobo o no hi sóc.
Escolto el tro, però no el sento,
quan un llampec em travessa el cor
i, de cop, m'adono... que estic de dol.
És un dol d'un dolor
tan eteri, tan subtil,
que no em fa mal
però em deixa sense esma,
amb la mirada perduda.
***
Ara sé què em passa...
i el malson s'esvaeix.
Em desperto tranquil·la.
El sol i el dia
han deixat enrere...
la tempesta.
Era
una altra oportunitat per a créixer.
Una altra nit...
deixaré que em mulli... que m'amari l'Ésser
i potser aleshores serà
un somni bonic.
Gràcies
|
| |
|
Contactes
Registra´t
