| |
Al cap i la fi.
 divendres 1/agost/2014 - 10:39  1129  3
Doncs, ai, al cap i a la fi no som més que persones, humanes, som ni millors ni pitjors i cadascú amb les seves febleses i els seus “pecats”; ai, ai els pecats!, i quin mal que ha fet les religions eh!, molt de mal, massa i fins i tot en aquells que les tenim com a un càncer per al progrés i l’avançament de la humanitat.
Al cap i la fi som i no més que humans, imperfectes, i què? Cadascú cerca allò que l’omple d’una manera o altra, tots amb característiques físiques, intel·lectuals i espirituals diferents, i què? I qui pot esdevenir jutge dels altres, qui pot dictar què està bé i és correcte i no? Jo, ara us ho dic, que no sóc qui, i ara!, valguem Déu!, el dels que s’encaparren en creure-hi.
I, al cap i la fi, cadascú, i tu i ell i ella i... jo, cerquem el que s’assembli més a la felicitat i plenitud tal i com cadascú entenem i/o volem entendre; i no hi ha paràmetres a seguir, ni normes ni conductes predeterminades, qualsevol és prou i lícita per a cercar allò que amb ànsies i anhel desitgem i mai podem abraçar com voldríem, però no ens aturem per a anar fent, per apropar-nos a ser i sentir... i és així i és com és i, deixem-nos de romanços.
I, sí, només una premissa i és no fer mal, no causar dolor, ningú i no només les persones més estimades i properes... nosaltres també en som d’estimades i properes.
I al cap i la fi, al cap i la fi, no jutgem si us plau!, no etiquetem ni valorem allò que no entén d’etiquetes ni valoracions ni valors subjectius; no, no ho fem. L’empatia ens causa, a mig o llarg termini, dolor i allò que no és el nostre ideal ens causa desencant i incomprensió, però al cap i la fi no som més que persones, persones humanes, febles i valentes, fortes i covardes, però humanes i imperfectes . Sí, al cap i la fi, o no donem pas a rancúnies ni odis; tot és comprensió, tot és dins i fora nostre.
|
| |
auriachm |
Sense fi
Sunday, August 3rd 2014, 3:17 PM
Tot és dins i fora nostre alhora, quina idea més suggerent. Em deixes fer aquest petit comentari valoratiu oi Xikket ;D? Sempre cerco els marges dels teus escrits, perquè hi fa una ombreta lírica tan dolça...
Nen, ja deus tenir raó amb això que som una colla de ruquets, amb poc equilibri per bípedes, i amb vocació per a fer-nos mal quan n'hem causat? Potser aquest recurs és incomprensible, va en contra de la preservació de l'espècie, però demostra una mica d'integritat, vull dir de necessitat d'equitat. Guaita com m'has fet reflexionar! Merci per la teva coherència. Et nomeno filòsof en cap.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
