| |
PERÒ QUÈ CONY ÉS UNA NACIÓ O DEL NACIONALISME ANTINACIONALISTA DE LA MARIA TERESA GIMÉNEZ BARBAT
 dimarts 5/agost/2014 - 04:47  556  2
Començo dient el que ja he dit moltes vegades: la Maria-Teresa em cau entre molt bé i millor. No pensem igual perquè ella és espanyolista i jo sóc catalanista però portem anys debatint i somrient. Considero que això està per damunt del partidisme i que és una cosa molt seriosa: una vegada acabat el procés seran aquests debats i aquests somriures els que ens permetran refer el paÃs traspassant el dolor dels que es considerin vençuts i frenant la supèrbia dels que es considerin vencedors.
Dit això, vaig a atacar el nacionalisme antinacionalista de la Maria – Teresa.
En el seu darrer article a l’ABC – per cert, jo a casa estic llegint les delicioses cròniques de Julio Camba al mateix diari madrileny – la Maria-Teresa descobreix la pedra filosofal que ha de solucionar tots els problemes territorials o identitaris d’Espanya. Diu: si a Espanya només hi ha una nació, només els espanyols tenen drets nacionals. Aquesta afirmació feta per una persona que fa bandera del seu antinacionalisme és ben curiosa. Sembla que es pugui interpretar en el sentit que només tenen dret a ser nacionalistes els espanyols.
El problema és que ningú no sap que és una nació. A veure si m’explico. El llenguatge humà l’han inventat els humans. Hi ha alguns conceptes que el llenguatge utilitza de manera inequÃvoca i sense discussió: poma, gos, arbre, flor, etc... Hi ha d’altres conceptes, en canvi, que tenen mil i un significats segons nosaltres volguem: amor, poble, cor, à nima i, naturalment, nació.
Què és una nació? Doncs una nació és el que cadascú de nosaltres volguem que sigui una nació. Napoleó deia que només existien dues nacions: Orient i Occident; Nietzsche i molts europeistes diuen que Europa; d’espanyols que diuen que Espanya és una nació n’hi ha un fotimer, per posar el més elegant posem Ortega y Gasset; a casa nostra Joan Fuster va explicar que la nostra nació són els Països Catalans i Enric Prat de la Riba va dir que era el Principat de Catalunya.
Això a nivel teòric i abstracte va igual: nació és una civilització, una voluntat col.lectiva de ser, una cultura, una llengua, una religió, una ciutadania i totes les barreges que vulgueu fer entre aquests conceptes. Una miqueta de ciutadania i una miqueta de voluntat col.lectiva, una miqueta de civilització i una miqueta de llengua, una miqueta de història i una miqueta de religió, etc...
La conseqüència que jo n’extrec dels dos darrers parà grafs és que ningú no en té ni idea del que és una nació. I no perquè la gent sigui ignorant, sinó perquè una nació, a diferència d’una poma o d’una pedra, pot ser el que nosaltres volguem que sigui. Només cal que barregem com ens convingui els diferents elements teòrics i segur que ens surt un pastÃs nacional collonut.
Per això jo no li accepto a la Maria – Teresa que el seu concepte de Nació equivalent a Espanya vagi a missa. Ni tampoc accepto que vagi a missa perquè ho diu la constitució. Ni tampoc ho acepto que Catalunya sigui una nació perquè ho digui l’estatut. Ni que ho siguin els Països Catalans perquè ho diu Joan Fuster o que ho sigui Occident perquè ho digui Napoleó. A diferència del que em passa amb les pomes o els melons no accepto l’existència de les nacions.
Ara bé, el que sà que accepto són els drets individuals i col.lectius. Quan hi ha la majoria de la gent d’un territori que vol votar una cosa s’ha de poder votar. Perquè el territori pertany a la gent que hi viu i perquè la manera civilitzada de resoldre les coses és la democrà tica. Això no només és và lid pel Principat de Catalunya. És và lid per qualsevol indret del món mundial. Si la gent de Grà cia vol ser independent ha de tenir dret a ser independent (no ho són Andorra o el Vaticà ), si la gent de la Conca de Barberà vol ser independent, ha de tenir dret a poder ser independent, si la gent d’Austrà lia i Nova Guinea es vol unificar, ha de tenir dret a poder-ho fer. No és una qüestió de drets nacionals perquè ningú sap el que és una nació, és una qüestió de democrà cia i de respecte a la ciutadania.
Cada vegada que parlem d’aquest tema – i gairebé no parlem de res més – la Maria – Teresa em parla de la constitució i em parla de Tarragona. Pel que fa a la constitució recordar-li que segons el dret romà republica els esclaus no eren persones i no per això deixaven de ser persones, es a dir, que el fet que un dret no sigui reconegut pel dret positiu no vol dir que aquest dret no existeixi; i, sÃ, jo estic a favor de l’autodeterminació de Tarragona, només faltaria. I em faria molta vergonya que Tarragona hagués de romandre a Catalunya per collons. Ai, vull dir per nassos, perdó.
|
| |
xikket |
Em sembla
Tuesday, August 5th 2014, 2:44 PM
que discrepo, el terme de nació és clar i concÃs i Catalunya és una nació de fa més de mil anys; una cosa diferent és si parlem d'estat ja que no tota nació dins del món són estat propi amb tots els seus reconeixements polÃtics i Catalunya, com altres casos, en són exemple i per causa colonial i normalment per la força d'una nació aliena que imposa els seus trets sobre una altra i l'absorbeix en un mateix estat artificial, com ho só tots.
Només la ignorà ncia o la mala fe pot fer de Tarragona una demarcació que no es vinculés al procés independentista, només cal mirar els darrers resultats de les eleccions europees, i ull a les properes, que indiquen la demarcació de Tarragona on l'independentisme ha crescut més i on hi ha més majoria social.
Quan parlem de la independència de la nació catalana esdevenint estat propi, si pot ser millor fora d'Europa, parlem de una nació en tota la seva extensió, de nord a sud i d'est a oest, trossejar-la és fer el joc als espanyolistes i els seus arguments són tan febles com absurds, no els hi fem el joc i tractem-los d'autèntics babaus a fatxendes imperialistes de mala fe. No hi ha lloc a diplomà cies ni punyetes al respecte.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
