| |
Estic, encara, de vacances.
 dimarts 19/agost/2014 - 08:17  1120  2
Ja no em resten massa dies però encara estic de vacances, vacances gens d’especials; no he anat enlloc, aquest any potser no tocava, molta mandra de viatjar i potser els estalvis seran per una millor ocasió. El cas que dels dinou dies de que disposava, dels que me’n queden només cinc, me’ls passaré sense sortir de casa, bé sí he voltat per la meva ciutat i algun que altre sopar millor o pitjor.
Una manera relaxada de viure la rutina i l’avorriment, també va força bé abans no emprendre l’activitat laboral.
Arriba un moment en què alhora de mantenir alguna conversa el què prima és més explicar les batalletes i experiències del passat, és quan ens adonem que tenim ja més i molt més passat que no pas futur, que ens fem grans, que les il•lusions de futur que teníem quan érem infants i joves s’han esvaït de mica en mica, quan parlàvem més dels projectes de futur, ara ja no, ara ens hem tornat molt més conservadors, molt menys aventurers, més porucs si voleu.
Estic, encara, de vacances; poques coses per viure, poques per experimentar, només imaginació d’allò viscut, d’allò perdut, d’allò per viure i que no hi és. Anar-se’n a dormir tard i aixecar-se més tard, ignorant el tràfec de rutines laborals, ignorant dietes convenients i deixant-se emportar per capricis gastronòmics puntuals, algun vermut encara que sigui mig en solitari, i ben poques coses més. I això estant de vacances, amb tot el temps del món, i l’absència ja d’aquell sexe necessari i desitjat, quasi atrevit i oblidat per les poques gosadies, alternatives tristes i buides que mai omplen el què ens ha d’omplir. Però, de vacances, sí, encara de vacances; potser encara em caldria un sopar sota les espelmes en el balcó de casa meva, dos potser, tres multitud... i anar-hi anant..., i tornaré més aviat que tard a la feina i algun o més d’un company explicarà part de les seves vacances, dels seus viatges, dels seus moments..., i, jo, per no ser menys, i tant em fa si ser més o menys, explicaré aquell bon sopar que una bona nit vaig fer en aquell restaurant, i el bé que va estar des del vi fins les postres, i poca cosa més. No tocava, potser no tocava aquest any, però hi ha coses que ja poc tocaven ni toquen ni sé si tocaran ja gaire..., però, estic content, estic de vacances, encara.
|
Contactes
Registra´t
