| |
Cinefília xunga 3 - Dicen por ahí...
 dijous 21/agost/2014 - 07:06  1183  3
Bueno... doncs resulta que ahir vaig veure la pel·lícula “Dicen por ahí...” i us explico una mica de què va:
Resulta que la Jennifer Aniston fa la mateixa interpretació de sempre, amb les mateixes cares, els mateixos gestos i li canvien una mica les frases perquè pugui dir que és una altra pel·lícula, per lo demés, cap novetat. La pobre Jenny, sembla que no s’adoni que les seves pantomimes mai tornaran a encaixar tant amb un personatge com amb la Rachel de Friends.
Però en fi, resulta que està a punt de casar-se amb el Mark Ruffalo (que és un tio que cau simpàtic a tothom, però al qual li tinc una tírria personal força accentuada) i el presenta a la família el dia del casament de sa germana (una Mena Suvari que només ha valgut la pena a American Beauty). Tot molt bé, una família feliç amb les seves neures com totes. Però resulta que la Jennifer s’assabenta que la seva mare va tenir un affaire amb un paio una setmana abans de casar-se. Un paio que s’havia liat amb la mare de sa mare també, i que va escriure un llibre que es va fer mooolt conegut gràcies a una peli: “El graduado”.
Total, que es pensa que podria ser el seu pare i al final resulta que no perquè a l’escriptor aquest, Beau Burroughs (un Kevin Costner granadet) li van esclafar les avellanes en un partit de futbol a l’adolescència. Per això, com que no és el seu pare, se’l fa sense remordiments de conciència ni escarafalls.
El Kevin Costner sembla que no actui, sinó que fa el de sempre: anar de sobrat per la vida... què se n’ha fet del Kevin de Bailando con lobos?
La que fa d’àvia, o de Mrs. Robinson, és la Shirley McLaine en un dels papers més histriònics des que és una senyora venerable, que ja és dir... però continua sent la Shirley, per tant això és el que fa que la pel·lícula guanyi punts. Al final tot bé, tots feliços menys el Kevin, que es queda sense la senyora Robinson, ni la filla, ni la néta, però se les ha fet a les 3. Curiós...
El director és el Rob Reiner que sempre ha fet pel·lícules amables i faciletes d’empassar, en plan puré després d’una visita al dentista: No és el que et ve més de gust, però es digereix ràpid sense fer gaire mal. Cuenta conmigo i la Princesa Prometida són algunes d’aquestes, que van tenir gran repercussió i són gairebé, sobretot la segona, pelis de culte (“Mi nombre es Iñigo Montoya, tú mataste a mi padre. Prepárate para morir”, qui no s’ho sap, això..?). Però de vegades s’ha posat seriós i se n’ha sortit més que bé: Misery, Algunos hombres buenos, Fantasmas del pasado... però es veu que ja no en té ganes i fa temps que fa films nyonyos com aquest d’ahir.
La música és de Marc Shaiman, el compositor de capçalera del Rob Reiner i d’altres coses per l’estil: Cuando Harry encontró a Sally, Algo para recordar o Sister Act 2: de vuelta al convento (peliculón!!!(ironic mode on)). De totes maneres, no para de sonar la cançó de Simon&Garfunkel “Mrs Robinson” de fons tota l’estona, per tant si el Shaiman no hagués fet res no s’hagués notat.
La recomano pse, un 11 sobre 20.
Recomanació extra: Si voleu veure la McLaine en una actuació espectacular mireu “La calúmnia”, on té un duel interpretatiu i de bellesa com pocs amb l’Audrey Hepburn (18/20).
|
Contactes
Registra´t
