| |
BALADA A LA SOLITUD.
 dimarts 26/agost/2014 - 04:59  616  3
En agraïment a Georges Moustaki.
“Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude.”
Georges Moustaki.
Ja fa temps que ella va marxar,
i va venir a casa la tristesa,
els amics em van consolar
per fer-me fort en la represa.
Però al marxar els bons amics
un tètric so omplia l’estança
i el negre era el senyor enemic
de mil pors i esgarrifances.
Però, al final mai no estic sol, no
quan la solitud m’acompanya.
Ella es desperta sempre amb mi
i em fa un dolç petó a cada galta,
em pregunta “Com has dormit?”
I “Somies amb ella encara?”
I quan jo li dic que ”Ja no”
ella somriu ben dolça i tendra,
diu: “de mentir no tens el do”,
malgrat tenir cor de poeta.
Que no, que al final no estic sol,
quan la solitud m’acompanya.
Quan jo creia saber-ho tot
m’ha tornat a l’abecedari
m’ha dit: no ets pas un borinot,
però ets massa egoista i primari.
M’ha encarat davant del mirall
i vessar llàgrimes profundes ,
després hem anat junts al ball
amb l’ànima alegre i jocunda.
Que m’agrada ballar amb tu,
ai solitud, bella companya!
I ja quan arribi la mort
i alguns vinguin a acomiadar-se,
se que només tu em prendràs fort
i jamai no voldràs deixar-me.
Quan jo estigui ja groc i fred
i estem fent el darrer viatge
sentiré ta veu molt potent
dient-me: Tomàs, a l’abordatge!
No, que no tindré mai més por,
si tu ets amb mi, solitud.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
