| |
Petits detalls.
 divendres 29/agost/2014 - 04:06  1150  2
Sovint ens cal només un petit detall, una paraula que ens faci tornar a somriure més enllà de les rutines reals, saber i notar que algú et mira no sé si de reüll o amb mirada plena però que no t’ha capgirat la mirada. Petits detalls que es noten i es viuen.
Saber que encara es respira connivència d’amistat, uf, no sé ben bé què vol dir “connivència d’amistat”, potser no sigui l’expressió ideal, no sé, però la deixo anar per si s’avé a les situacions de real virtualitat o virtuals realitats que sempre i sigui com sigui són d’agrair.
Del mateix mode que ens cal donar-nos un respir, fer una aturada en el camí, també ens cal i ens és del tot necessari tornar a deixar anar allò que sentim i dur-ho i dir-ho per escrit, traduir allò que els silencis pausats es transforma en paraules, per alguns entenedores i per altres més complexes i de difícil enteniment..., però, és clar, no tot és parlar i escriure de futbols i polítiques i sensacions plaents que ens fan mostrar més i més i més... virils...
Vaja, oblidava aquesta sensació d’anar-me’n per les branques, però sempre s’hi pot tornar, sempre, com dansar i saltar i desplaçar-se entre branques i branques d’arbres frondosos i selvàtics, tal homínid cinèfil dels passats...; espero, millor dels passats que no pas dels pesats, eh!
Arriba un moment en que es perd, fins i tot, el fil de l’assumpte i entre liana i liana, entre salt i salt entre les branques; no, si de ben segur resulta ben pesat per alguns que viuen i hi són en una altre hemisferi mental, pesat i passat per a ells..., mala sort.
Doncs, un petit detall, petits detalls que tot i semblar minúsculs i gairebé frívols doncs no ho són gens ni mica i són d’agrair, tot i no ser més que virtuals, sí virtuals però ben reals, com els somriures que s’encomanen, com les tristors que molts cops s’endevinen i es comparteixen, i es perceben més enllà de les paraules, molt més enllà, i... gràcies!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
