| |
Felicitat
 dimecres 3/setembre/2014 - 05:11  1014  2
La felicitat, amb tot el seu sentit i tota la seva importància, és un estat psicològic i mental, una estat individual i intransferible, mal·leable segons l'individu en qüestió i el moment concret.
No, no és cap definició de cap vikipèdia ni wikipèdia ni res per l'estil, és definició pròpia i improvisada, sense més pretensions.
L'home, com a genèric de ésser humà, a partir de la postinfantesa, cerca en cursa contínua la "seva" felicitat, una mica com aquella utopia que ara s'apropa o s'allunya segons el moment i les circumstàncies que ens envolten; una cursa contínua i sense treva que ens apropa, sense adonar-nos encara, a la fi dels nostres dies. En aquesta cursa sense metes la persona s'adapta de maneres inimaginables a allò que el pot conduir als seus objectius, tots encaminats a cercar aquesta subjectiva i quasi indefinida felicitat.
Durant la infantesa l'individu no li cal cercar cap "felicitat", per definició i tret de infanteses trencades per fatalitats la mateixa és sinònim de felicitat, un infant no cerca ser feliç, és feliç i punt, no en té consciència encara d'aquesta cursa sense metes.
Felicitat, paraula màgica, estat mental concret de l'individu que només depèn de cadascú i cadascú la manega a consciència a mida. No calen grans objectius materials, ni plaers, ni orgasmes ni satisfaccions gastronòmiques per a ser feliç, tot tan i tan subjectiu, tot amb les alternatives diverses..., són felices les persones que no els hi manca res d'allò bàsic i/o plaent?, doncs suposo que com quasi tothom depèn del moment i l'estat mental i psicològic concret.
Un capellà, un monjo, una monja, un disminuït físic... no són feliços?, no tenen la possibilitat de ser-ho?, i qui ho diu i ho afirma això?, no m'atreviria jo pas...; segurament si féssim la mitjana de moments de felicitat aquests col·lectius en aparença "limitats" s'endurien la palma de moments de satisfacció, de plenitud i amor propi com a sinònims d'estat de felicitat.
Segur, ho sé, m'enrotllo massa quan m'enrotllo, en resum només volia expressar que només la felicitat, concreta i no constant per indeterminada, és dins d'un mateix i un mateix ha de saber esbrinar-la entre mil maneres diferents, sense associar-la a coses concretes subjectives i discutibles de ser motor de felicitat.
Ets feliç?, deixa de banda fatalitats, deixa de banda moments difícils, deixa de banda circumstàncies "injustes" i sagnants, convenç-te, i respon que sí!, per què no?, ara sí i després, si ho vull, també!, sense curses i sense metes, només vivint el moment cadascú com millor sap i pot.
|
| |
merxba |
xikket...
Wednesday, September 3rd 2014, 6:55 AM
Permeti'm que li faci una breu observació. No hi ha persones amb disminucions com vostè es refereix, són persones amb discapacitat. La disminució és l'acció de disminuir, la quantitat en què disminueix una cosa, NO una persona. Parlem de discapacitat quan la persona té restringides les seves facultats físiques o bé psíquiques.
No obstant, ara ja fa molts anys que ens referim a "diversitat funcional", un terme alternatiu al de discapacitat que va començar a utilitzar-se per iniciativa dels propis afectats. El terme va ser proposat en el Fòrum de Vida Independent, el gener de l'any 2005, i pretén substituir a d'altres que es poden considerar pejoratius, com ara "discapacitat" o "minusvalidesa". Es tracta d'utilitzar una terminologia no negativa, no rehabilitadora, sobre la diversitat funcional.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
