| |
El millor invent de la humanitat
 dijous 4/setembre/2014 - 10:01  1500  6
Si us diuen quin ha sigut el millor invent de la història de la humanitat, segurament pensareu en objectes i aparells tecnològics sofisticats i materials. Doncs bé, no és així. :D
El millor invent de la humanitat és, sens dubte, el llenguatge. Oral, escrit, gestual, gravat, amb jeroglífics, amb senyals o signes o amb sons concrets, o fins i tot codificat. Qualsevol cosa que veieu pel carrer o per casa és llenguatge pur, siguin lletres, símbols, signes, senyals, dibuixos o mapes! Les ratlles mateixes de la carretera és llenguatge! Són símbols amb un significat concret. Les emoticones dels xats són llenguatge per poder emetre sensacions, emocions i sentiments! Això ja és acollonant! Poder transmetre representacions icòniques no escrites per fer entendre això tan profund de la ment! Una sola paraula escrita mai havia pogut transmetre tant com una sola emoticona en l’àmbit de la comunicació.
Per què ho és? Què haguéssim fet sense el llenguatge, especialment l’oral, que és el primordial i el de major, més eficaç i ràpid ús? És el llenguatge del present comunicatiu. El gravat o escrit és el llenguatge perllongat en el temps on en qualsevol moment, mentre persisteixi interpretable, pot ser percebut, entès i, per tant, comunicat. És el llenguatge del possible futur comunicatiu (o passat, segons com es miri :P).
Una cosa tan banal, a ulls humans, perque el fem servir tant i el tenim tan integrat en el nostre jo col.lectiu que ens oblidem que és pràcticament la base de tot, apart dels nostres sentits per percerbre el món, que sense ell ens hagués privat d’evolucionar en infinitat d‘àmbits de la vida i de la societat. Una necessitat tan senzilla com dir, “dóna’m això o allò” per a una tasca concreta ens ha facilitat molt l’afer social i ens ha permès crear una societat de comunicació agilíssima amb multitud de membres i poder evolucionar i crear objectes i eines per fer-nos una vida col.lectiva més fàcil i còmode.
Treieu el llenguatge de la vida humana, i no servirien de res les radios ni els televisors, ni els arts com el teatre, la poesia o el cinema, ni res de tot això. Per tot això el llenguatge és imprescindible, per tant, pren una rellevància capital.
A més el llenguatge ens exigeix un munt de nosaltres.
1. La capacitat mental i intel.lectual (i física: saber plasmar-lo des del nostre cos i sentits) d’aprendre’l, conèixer-lo i reconèixer-lo.
2. La capacitat mental i intel.lectual d’entendre què es vol dir, com transmetre’l i traduir-lo en el format de llenguatge que volem emetre’l (sigui oral, escrit, gestual o triar l’idioma).
3. La capacitat física de poder-lo emetre sigui oral (aparell respiratori i fonador, músculs diversos, facials, cavitat nasal, i boca, dents i llengua apart), gravada o escrita (capacitat manual de transciure’l, previ coneixement associatiu dels sons amb els símbols dels alfabets i possible sintaxi i gramàtica si es dóna el cas) o gestual (que seria també d’àmbit manual o amb més parts del cos però sense sons orals significatius evidents).
4. La capacitat física de percebre’l, sigui auditivament, visualment o tàctilment, mitjançant els sentits. (Telepàticament encara no hi hem arribat encara que alguns ho vulguin :D)
5. La capacitat mental i intel.lectual d’interpretar-lo i entendre què diu l’emissor.
En altres paraules, som humans perque tenim un llenguatge molt complex i ric. Els animals tenen els seus propis i específics llenguatges, però degut que tenen menys necessitats psicològiques i evolutives que nosaltres i que tenen una menor evolució no els ha calgut ni per necessitat ni capacitat tenir un llenguatge tan extens ni complex com el nostre. No obstant això, al.lucinaríeu del que han arribat a “inventar” els animals per tal de comunicar-se segons les seves necessitats concretes vitals, com per exemple, les abelles fan uns balls específics per indicar la distància o recorregut on trobar menjar, pol.len o el que sigui i en quines circumstàncies. La necessitat fa l’objecte, els éssers vius no creem res en va, és per algun motiu de necessitat imperiosa.
Per tot això, per la complexitat que té i requereix, i el que exigeix de nosaltres, crec que el llenguatge, tan, no arribaré a dir menystingut, però si poc apreciat, perque el fem servir constantment que ho veiem com una cosa tan pròpia de nosaltres que l’oblidem; crec que és el millor invent de la humanitat i sense ell no tindríem quasi res del que tenim avui en dia, encara que servís i serveixi només com a tràmit per comunicar-nos i entendre’ns alhora de crear objectes, construccions, realitzar tasques, avisar-nos de perills, advertir-nos o donar-nos consells.
Comunicar-nos és vital per poder sobreviure, a part de les nostres necessitats biològiques ineludibles, com menjar, beure o dormir. Un cop creat i tingut el llenguatge, ja no només el necessitem per comunicar-nos en el que és necessari i imprescindible per sobreviure, sinó que necessitem comunicar-nos amb els nostres semblants per compartir, més enllà de la necessitat de fer-nos entendre. És a dir, socialment, tenir el contacte, la comprensió i la calidesa dels altres.
PS: Aquest és un bloc que m’estava rondant fa dies i que per fi m’ha sortit de fer. Un pèl llarg, però bé, ja ho he tret tot (o gairebé tot).
|
| |
|
Contactes
Registra´t
