| |
Abandonat...
 dissabte 13/setembre/2014 - 06:51  1185  1
..., sí, abandonat per les muses, abandonat per les fades literàries, deixat de la mà de les màgies i presències imaginades...
Abandonat, sensació de solitud i trista soledat, més el cor i el cap i l'ànima s'han fet i es van fent a aquesta condició erma i estranya.
Sabent que no hi ha musa real, que tota musa imaginada no és més que fantasia absurda de pobre xitxarel·lo com el present que no sap més que escriure i escriure sense més, sense volta ni solta, sense l'esma de fer assaig literari...
Vaja. que miro per la xarxa el significat de xitxarel·lo i, coi, diu que és un aprenent d'home, un jove de primera volada..., és el primer que he trobat, suposo que hi ha d'altres accepcions o potser deu ser ben bé això, ves a saber,si què més es podria esperar d'un xitxarel·lo...
I saber i acceptar i assumir irremeiablement que no serà la meva mirada feta a la mida de la teva mirada, que no em miraràs les pupil·les enceses d'aquell foc imaginat i que es fa profund en la llum fosca de les teves, de pupil·les; com aquella sensació màgica que només és en les misterioses il·lusions..., clar que què es podria també esperar d'un il·lús com el present..., il·lús que amb el lliri a la mà seguirà en el menyspreu de la incomprensió de la condició humana.
Ja veus, ja que no em mires ni distant, com d'abandonat, com d'abandonada la mirada, com abandonada inspiració que em diu amb veu baixa com llunyana, com que no podré tornar-hi, com el seny ens fa callar, com deixem de ser infants i xitxarel·los, com deixem tota innocències i ens fem, no grans, més vells.
Aprenent un xic només, aprenent de l'abandó, aprenent de la bellesa de vellesa a l'horitzó, aprenent i abandonat de tota musa, de tot se'n va.
|
Contactes
Registra´t
