| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
11 DE SETEMBRE DEL 2014 O SOBRE L'INDEPENDENTISME I LA SEDUCCIÓ.
 dimarts 16/setembre/2014 - 03:29  687  13
No vull parlar gaire de l’èxit rotund que va passar la V del passat onze de setembre. Hi he de fer referència perquè passar-hi per sobre és desdibuixar la realitat. Però ja se n’ha parlat tant i tant, que que jo torni a escriure aquí que els sobiranistes tenim el melic més perfecte de tots els melics que es fan i es desfan entre tots els melics del món probablement és sobrer. Ja ho sabem.
Ara bé, potser algú, en tot aquest souflé d’optimisme nacional hauria de tirar una mica d’aigua al vi. Recordar un parell de coses que ens són molt necessàries si volem acabant esdevenir independents i que, amb tanta eufòria, se’ns podrien oblidar i amb la conseqüència de que podríem acabar fent un pa com unes hòsties (sempre s’hi és a temps de fer un pa com unes hòsties, us ho dic com exforner).
Portem bé la força. Cada vegada tenim més força. Cada vegada som més. Cada vegada ens sentim més optimistes. Cada vegada ens sentim més valents. Això en un poble que porta 300 anys reben mastegots per totes bandes és gratificant, clar...
Però...
Però amb tanta confiança, força i tot el que vosaltres vulgueu podem caure en un enorme parany. La força que ara tenim ni és suficient ni la tenim garantida en absolut. I a vegades tinc la sensació que tenim una forta tendència a pensar que sí. Més concretament: per molt guapus que ens sentim, per molt collonuts que ens sentim, no hauríem d’oblidar que ens cal continuar seduint i que aquesta és la nostra feina més important ara mateix.
Seduir no vol enganyar algú per tal d’aconseguir quelcom des d’un punt de vista egoista i mesquí. Al menys aquest no és el sentit que mai jo li dono. Seduir vol dir intentar que aquella persona que no s’ha fixat en tu acabi pensant que si que vals una mica la pena. I això significa una gran feinada, sí, però també una feinada que s’ha de fer amb una valentia i una alegria enormes. Si no ets valent i alegre a l’hora de lluitar per tal que la persona que t’estimes es fixi carinyosament en tu, quan ho seràs?
Estem en el mateix, perquè, en definitiva, les nacions estan formades per persones. I penso algú hauria d’explicar que l’accent s’ha de posar justament això: en continuar esdevenint seductors. En lluitar per tal que la gent que encara que no pensa com nosaltres ens vegi amb bons ulls. Bona gent amb la qual hom hi estaria bé. Gent acollidora, gent capaç de cuidar-te, gent capaç de dir-te una paraula amable, gent que té com a norma un enorme respecte a tothom, una enorme empatia per tothom.
Ho he de dir perquè si no rebento. A l’onze de setembre vaig ver unes quantes coses que no em van agradar gens i que demostra que la nostra intel.ligencia emocional és molt millorable, que ens cal un curset urgent de seducció si volem continuar avançant.
I aquesta seducció comença per evitar que ens tinguin por. No ens en han de tenir perquè som bona gent i ells ho han de notar. No hi ha res més contrari a la seducció que la por. Hom s’atansa a aquell que l’ha seduït per la seva bondat, pel seu atractiu personal, per la seva generositat, per la seva simpatia, pel que sigui, hom marxa tant lluny com pot d’aquell que l’espanta. No espantem a qui volem que ens estimi, collons!
Coses que no em van agradar : no cal xiular als representants dels partits que no pensen com nosaltres. Primer perquè és una valentia manifestar-se enmig d’una multitud que no pensa com tu i això mereix admiració (qui diu que nosaltres estimem Catalunya més que ells?). Segon, perquè és molt difícil seduir algú a força de xiulets, insults i amenaces. Sembla que la viaa és la de la tendresa i l’amabilitat, no? Tampoc no em va agradar allò del “Boti, boti, boti, espanyol el que no boti”. No, això ja no toca. Ara hauríem de cridar eslògans sempre en positiu i sempre que fessin sentir a tothom que estem construint un país per a tots.
Per cert, vaig viure una escena de la que m’avergonyeixo. Una colla d’adolescent van increpar a una taxista perquè duia una bandereta espanyola. Li van dir de tot. Jo els vaig renyar però se’m van rebotar, no em van voler escoltar. Al final va resultar que jo era un tebi, ves per on. No és només que així és difícil seduir a la taxista – en sentit polític, quedi clar- és, a més, que jo no vull actituds feixistes a casa nostra. I que a mi no em serveix en absolut el que fan o deixin de fer els altres. Jo aspiro a no actuar com actuen els que actuen pitjor entre ells. I quan veig que hi ha gent entre nosaltres que cau en unes actituds autoritàries veig que tenim una colleta que no entenen res de res.
Gent, ells, els catalans unionistes, tenen por. I, per tant, el que em de fer és intentar tranqulitzar-los, demostrar-els-hi que els sabem ciutadans d’aquest país amb els mateixos drets i deures que nosaltres. Seduir-los des del respecte i l’amor, collons!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Zincccccccccc, QUINA ALEGRIAAAAAAAA, COM
Wednesday, September 17th 2014, 4:52 AM
A veure, el que dius de la democràcia, dels catalans ( de part dels catalans, hi ha catalans que sempre han estat al servei de Madrid ) i tot això hi estem d'acord: ja em coneixes, sóc independentista des de sempre.
Per què tenen por? Primer tenen por perquè els hi fa por allò que es desconegut, es a dir el que passarà dins l'estat català. No saben en que s'acabarà convertint i això els hi fa por. Segon, tenen por perquè pensen que potser prendrem represàlies contra ells en el sentit que sigui.
Per això hem d'intentar seduir-los. Explicant-los que els necessitem, que els estimem, que els considerem tant catalans com nosaltres. I no per pura estratègia, sinó perquè realment ho som i els hi considerem.
Passar del que pensis ells? Si passem del que pensin i sobre tot del que sentin ells tornarem a perdre, senzillament. Els espanyolistes i Madrid jugeun a fons la carta de la por i de la divisió i per això nosaltres hem de jugar la carta de l'esperança i de la fraternitat. A més te a veure amb el pais que volem: jo vull un país on tothom si senti còmode, tant si és espanyolista com catalanista com si passa de tot.
Finalment, no podem perdre una seductora de primer ordre com tu. Què t'he de dir que tu no sàpigues en aquest àmbit? O sigui que va, tia, no siguis simple i a seduir (per a la causa, ehh, quedi clar ).
Una abraçada molt forta
I, es clar, petons dels bons (uffffffffff).
|
|
zinc |
Hola Persi
Tuesday, September 16th 2014, 4:03 PM
he anat seguint els teus blogs i crec que es el segon en el qual insisteixes en que em de seduir amorosament a qui no està conforma amb la votació i per descomptat no seré jo qui els convenci de res a hores d´ara,simplement perque una persona que és diu demócrata és manifesti (4 gats)en pro de que no votis?????jo em pregunto.............perquè i perquè tenen por?,no ho entenc ,por de que? i perque no podem votar?.Francament (i aixó pot sonar molt dur a les teves orelles)si no aguanten un poble que és vol expresar i vol la seva identitat i el millor per tothom qei trepitgi visqui i és guanyi la vida aquí....si no ho entenen francament mes igual.Els catalans em viscut no amb por no,atemorits durant segles i ara em de consolar?,no gràcies.
D´altre banda et vull fer saber que jo també tinc amics com tú amb aquest pensament i ni jo els tombo a ells ni ells a mi,al final hem arribat a la sabia conclusió de que preval l´amistat i que cadascú pensi el que vulgui.
Un incís,he contestat sense veure cap resposta al teu blog,pero és evident de que no he pogut evitar llegir la primera resposta teva Alarico i no puc fer mes que respondre`t ,a veure Ala tu recordes que el govern espanyol va fer
un referémdum no vinculant per preguntar als espanyols si estavem d´acord amb la constitució europea?,ho tot moros ho tots cristians que diuen,no?.
Una abraçada,
Dolors.
|
|
TomasM-Porta |
No, Alarico
Tuesday, September 16th 2014, 7:49 AM
Ni la República de Weimar era una dictadura, ni Espanya és una democràcia.
Hitler va guanyar unes eleccions en el marc de la constitució de Weimar. I per tant, formalment, la seva victòria va ser plenament democràtica. El Parlament Alemany va funcionar amb diferents partits polítics abans que Hitler decidir abolir-los tots. Llavors, les decisions que va prendre Hitler en el marc de la república de Weimar van ser totes democràtiques? Jo crec que no.
Tu dius que Espanya és un estat democràtic. Jo dic que, formalment, si, però que materialment no. No només hi ha el tema català, també es pot pensar en la monarquia i altres aspectes que a la constitució estan blindades per a que no es pugui decidir. Democràtic vol dir que les lleis facilitin la participació de la gent i no que les restringeixin.
A tu et sembla, per exemple, que el fet que el poder legislatiu, l'executiu i el poder judicial ( Consell General del Poder Judicial ) és gaire democràtic? No serà que en comptes de decidir la gent decideixen les èlits dels partits polítics sistèmics.
Estem en un moment, crec, de crisi de civilització que ens durà a una nova societat. Aquesta nova societat serà més democràtica, hi haurà molta més democràcia directa i el poder estarà més escampat entre la ciutadania. Aquests parlaments nostres que funcionen com als segles XVIII i XIX estan totalment obsolets.
Vaja, jo ho veig així.
|
|
TomasM-Porta |
Alarico,
Tuesday, September 16th 2014, 7:09 AM
ho veiem diferent. El tema econòmic, amb matisos, el tema jurídic radicalment.
L'estat democràtic ha de respectar les minories i quan no les respecta no és un estat democràtic. Estàts formalment democràtics que no respecten les minories n'hi ha molts. Per això mateix la llei no es legitima només formalment sinó per quin és el seu contingut. Dit d'una altra manera, imagina't que ara es canvies la constitució i s'aprovés per una majoria aclaparadora que la pena s'ha d'aplicar pels immigrans ilegals: aquesta llei seria formalment democràtica però el seu contingut no ho seria.
I d'això en tenim un fotimer d'exemples històrics: Hitler és el més espectacular. Quan Hitler va guanyar les eleccions, formalment, estava legitimat, quan va començar a empresonar o assassinar tots els seus adversaris polítics, no.
Quedar-se en que una llei és democràtica només perquè ha estat legislatda per un Parlament democràtic és perillossíssim. S'ha de veure què diu.
|
|
alarico |
Tomas
Tuesday, September 16th 2014, 6:31 AM
No he dit pas que el discurs estigui basat en "l'Espanya ens roba", però sí que ho ha estat fins fa ben poc i seguint consells dels assesors de campanya, que van veure que aquest discurs era manca d'intel·ligència emocional.
Òbviament si parles amb els independentistes et diran en petit comité que "Espanya ens roba", o sigui que l'únic que s'ha fet ha siguit tancar la boca, però el que és pensar, doncs es pensa el mateix.
Sobre el tema de la democràcia, convindras amb mi que aquest se sustenta sobre un conjunt de lleis que hem de complir tots, ens agradi o no.
I torno al que he dit abans. Si hi ha una DUI llavors moltíssima gent no reconeixerem al govern que declari que Catalunya esdevé independent. I en aquest escenari, posis com et posis, la legislació vigent al nostre territori continuarà siguent la legislació actual (Codi Penal Espanyol i Civil Català).
Penso que la DUI en cap cas és una opció.
|
|
TomasM-Porta |
Alarico,
Tuesday, September 16th 2014, 6:18 AM
discrepo.
No és cert que el discurs de l'independentisme està basat en l'Espanya ens roba. Això ho va dir en López Tena i electoralment no li ha anat gaire bé. Una altra cosa és tots sabem que objectivament tenim les balances fiscals en contra i això ens emprenya. I això és normal. Suposo que qualsevol país aspira a que els seus impostos romanin a casa. I els catalans ja fa molt temps que ens considerem un pais.
També discrepo en el tema jurídic. La Soraya Sáez de Santamaría ho explicava molt clarament l'altre dia: per a ells la constitució està per damunt de la democràcia. Això no te cap sentit ni jurídic ni polític. Si hi ha una declaració unilateral d'independència no serà perquè els catalans no volguem que es voti l'autodeterminació sinó perquè els espanyols, des de la seva majoria aliena a la majoria de Catalunya, no volen modificar la seva constitució en un sentit democràtic.
Aquí no hi ha ningú que tingui com a primera opció la DUI, el que passa és que encara menys es pensa acceptar que no se'ns deixi votar. I això és correcte perquè la democràcia es més important que la constitució, sobre tot quan només uns tenen el poder real de modificar-la.
Quan jo parlo de seducció, però,no parlo tant de que els no unionistes deixin de ser-ho, sinó de que senzillament deixin de tenir-nos por.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
