| |
El cap i el cor.
 dimarts 16/setembre/2014 - 07:28  1146  0
Suposo que tard o d’hora hem d’aprendre a saber com fer i desfer, a saber què i qui som, a saber què volem i què no; en definitiva, que hi ha qui aprèn ràpid i hi ha qui deixa enrere la seva enèsima adolescència encara que potser una mica tard, però ho fa; millor no haver d’esperar el gairebé mig segle de vida per a obrir els ulls de bat a bat, com finestres, per a que entri l’aire net i fresc.
Tot això per a decidir, per a decidir-se, cap a cor?, els dos?; hi ha coses que difícilment poden esdevenir en pau i harmonia quan es vol acontentar cap i cor, arriba el precís moment en que o cap a cor, sense manies ni matisos, sense barreges ni ambigüitats.
Doncs ara ja parlo per mi; cansat, fatigat, fastiguejat, humiliat i desequilibrat, després de prioritzar el cor per sobre el cap, la rauxa del sentiment per sobre la raó de l’aparent intel·ligència que es suposa, i volàtil...
Sí, potser vint o trenta anys abans m’hagués estat molt més de profit arribar a la conclusió d’imposar el cap i la raó per sobre de cor i rauxa; potser ara sigui un pèl tard, però deixo de banda aquest cor improductiu i traïdor, aquesta rauxa aventurera i maliciosa, i trio el cap i la raó; potser si ho hagués fet molt abans no hauria perdut tot el que he perdut i patit tot el que innecessàriament es pot patir i més, parlo de l’ànima i parlo materialment. És cert que les persones amb els anys es tornen egoistes i individualistes, no és el meu cas tot i això, però miro enrere i observo tot el guanyat i la conclusió evident és que el poc o molt guanyat és producte i mèrit del cap i la raó i tot el perdut i deixat pel camí, tot allò que d’una manera o d’altra m’ha fet perdre dignitats i noblesa, mèrit, conseqüència i producte del maleït i traïdor cor, que potser sí que bategui, sí, però no sempre dona al cap el que és del cap i a la “rauxa” allò que li ha de ser propi i no més.
Cap, raó, sí; fredor i insensibilitats? I què?, se me’n refot, m’estimo més jo riure i viure que no pas se’n rigui de mi i sigui burla cruel de fredes i alienes intencions.
El cor, el cor em fa escriure, el cap... em fa callar.
|
Contactes
Registra´t
