| |
Impressió sobre un onze de setembre
 dijous 18/setembre/2014 - 04:05  1218  2
Acabem de desembarcar amb incredulitat. Just si fa uns quants dies ens enlairàvem d’Islàndia amb recança, sí, deixàvem la conversa tranquil•la al bell mig d’una terra de turbulències silencioses. Tot es congria sota el glaç allà, amb persistència, indeturable, sense fer gaire soroll; enllà resta el foc del Bardarbunga que burxa amb una llengua de foc la glacera de Vatnajökull; més ençà, a casa, la xardor de mitjan setembre que aplega una gernació de somniadors que canten a l’uníson, com una glopada fresca que serveix de mur a l’amenaça de clandestinitat. Són indrets que contrasten vivament, però que tenen múltiples coincidències, i aquests ponts de comprensió són els que difuminen l’enyor. De tota manera, hi voldria tornar. Si m’ho permeteu, en un altre bloc us parlaria una mica d’aquesta terra que m’ha corprès. Abans necessito documentar-me una mica més (a veure si trobo una estona per enllestir L’Islàndia de l’era víkinga)
Més ençà una V. 11-09-14
Diu aquella que el vent càlid de les vacances vibra vague en una altra vall. Vigila enllà un vi incert que encara no fa vinclar el vellut de la faixa sobre el llom cepat. Verema en quimera i viatja amb veu vasta cap a latituds de set voluptuosa, en cerca de vida sense vassallatge.
Fent via, alguna vegada, alguna veu engola aquest vent de geni vidriós per a vessar-ne un alè que és mot, o bé vers o bé verger amorós. Tanmateix, té essència voluble, de viva incandescència i, per això de tots els ports on recala vara veloç; no vol fer vil la vela deixant que el vesc voraç el torni roc.
Per ventura, avui, a mig vessant de tardor, fa l’efecte que hagi virat brusc el vol. Fa tremolar el vedat i la vergonya torna pols. Potser perquè aquest avui que sembla un endemà, se situa en un vèrtex de llibertat.
youtu.be
|
Contactes
Registra´t
