| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
FELICITATS, HEM PERDUT LA GUERRA D’ESCÒCIA!
 dilluns 22/setembre/2014 - 03:17  797  3
Cada vegada m’emprenya més la frivolitat política. La nostra i la dels altres. Aquesta tendència irreprimible a transformar el que és l’essència democràtica en una mena de partit de fútbol, que es guanya o que es perd com si fos un partit de fútbol. És en aquest context que allò que es fa no és tenir unes idees clares sobre les solucions que es volen donar als problemes que tenim sinó que a partir del moment en que hem decidit que anem amb un equip hi anem passi el que passi, jugui com jugui, faci el tripijocs que faci la seva junta.
En el cas del referèndum d’Escòcia això es veu d’una manera claríssima. Els unionistes estaven a favor del no i els independentistes estàvem a favor del si. No calia tenir ni ideea del que en realitat li convé o li deixa de convenir als escocesos. De fet és irrellevant. L’important és que nosaltres som de l’equip del sí o del equip del no i tota la resta són romanços.
Jo no sé si algú d’aquí s’ha arribat a plantejar seriosament – i seriosament vol dir seriosament – què hagués votat al referèndum escocès. Si algú ho ha fet, potser sí que aquest algú lúcid existeix, crec que m’haurà de reconèixer que no en té ni idea. Quina és la situació política, econòmica, social o cultural d’Escòcia? Ni idea. Quines són les alternatives que es plantejaven a la independència? Ni idea. Una cosa sí que és certa: el fet de poder decidir que Londres atorga i el respecte i tendresa amb que la tracta fa d’Anglaterra una nació molt seductora. És molt important.
Madrid i Espanya no són seductores, ni atractives perquè ni ens deixen decidir, ni ens tractan amb respecte i tendresa. A menys de dos mesos de la consulta encara ens continuen dient que no som ningú i que no tenim dret a fer-la. I ara han afegit que la culpa de tot el que ens passa és del tripijocs de Jordi Pujol el defraudador i de Mas el Quixot que s’ha tornat boig. Resulta molt poc seductor que no t’escoltin i no et respectin, francament. I per això resulta que aquí encara no hem començat a debatre sobre el que ens convé o ens deixa de convenir als catalans: encara som a si tenim dret a decidir o no. I com que el nostre dret a decidir és evident la independència caurà sense una reflexió de fons sobre el problema que es planteja: si ens convé o no (jo crec que sí, però m’agradaria escoltar algun dia els l’argumentació contrària feta seriosament i no des del esquerp: no hi teniu dret).
La situació còmica de tot plegat és que molts dels que deien que la situació d’Escòcia no tenia res a veure amb la catalana, després de la victòria del no, ara diuen que es clavada mentre que molts dels que deien que era clavada, ara diuen que no te res a veure. Ja veus.
Ens ha ajudat o ens ha perjudicat als independentistes catalans el no dels escocesos a la independència? Si fóssim sensats – cosa que dubto – ens hauria de beneficiar. Com a mínim per dues raons: la primera és perquè s’ha demostrat que aquests referèndums es poden fer i no només es poden fer sinó que tenen una participació altíssima. I la segona perquè ara mateix, que tenim un souflé de Victòria tant efervescent, ens hauria de fer tocar de peus a terra. No aconsegueixes la victòria fins que l’aconsegueixes i això vol dir que relaxar-nos seria fatal.
Estic segur que la majoria dels escocesos estan contents. Comparteixo avui la primera estrofa del seu himne en la seva llengua i que ens parla de la seva lluita atàvica per la llibertat:
“O Fhlùir na h-Alba,
cuin a chì sinn
an seòrsa laoich
a sheas gu bàs 'son
am bileag feòir is fraoich,
a sheas an aghaidh
feachd uailleil Iomhair
's a ruaig e dhachaidh
air chaochladh smaoin?”
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
quim_c |
A mi el que passes a Escòcia
Monday, September 22nd 2014, 11:30 AM
Me la suava, es la seva tria, no tè res a veure amb el Precès Català.
La marca UK ven, la marca España fa pena.
Escòcia malgrat tenir petroli està subvencionada.
El Fons de Pensions a Espanya tè, com a màxim per 4 anys, com a màxim, i facin el que facin es tindràn que retallar de forma radical.
Catalunya tè futur economic, Espanya es un desert.
Catalunya subvenciona Espanya amb 16 milions de mitjana com ha dit Angel de la Fuente que perdria dels seus ingressos si marxessim. El economista De La Fuente milita a Ciutadans la qual cosa no el fà gens suspitòs.
Espanya no pagarà mai el seu deute, Catalunya si es fà responsable de la seva part proporcional del estat al que avui pertanyem, com ha estat independent, i aixo Standant and Poors ho saben.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
