| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: O SOBRE L’INDIVISIBILITAT D’ESPANYA I LA SOBIRANIA DELS ESPANYOLS .
 dijous 2/octubre/2014 - 05:00  731  5
Continuem amb els articles jurÃdics per la constitució espanyola. Sé que són un plom, però és el que ara toca perquè ells no ens parlen de res més, amb la diferència que ells parlen de la constitució com un tot amb una sola interpretació i intento parlar de coses concretes i d’interpretacions diverses. Crec que parlar de la constitució és el que ara toca, ja m’ho sabreu perdonar.
Agafem aquests dos articles i intentem interpretar-los conjuntament a veure si en trobem el significat (són els dos primers articles de la constitució o sigui que, per definició, importantÃssims):
ArtÃculo 1.2. La soberanÃa nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
ArtÃculo 2. La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomÃa de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Simplement voldria posar a la vostra consideració que aquests dos articles són contradictoris:
- Si el poble espanyol és sobirà la unitat d’Espanya és dissoluble i divisible (pel poble espanyol).
- Si la unitat de Espanya és indivisible i indissoluble el poble espanyol no és sobirà (no pot decidir sobre aquesta unitat).
Crec que no cal haver estudiat gaire lògica per adonar-se que les dues afirmacions són excloents i ens porten a una gran contradicció conceptual. Partint d’aquesta gran contradicció conceptual: com és pot interpretar sistemà ticament la constitució per veure quin és el seu significat real o tant sols el seu significat possible?
Per a mi és evident que Espanya ni és indivisible ni és indissoluble simplement perquè no és un ens metafÃsic sinó un estat. Un estat que, a més, ha estat dividit una i una altra vegades al llarg de la història, amb la qual cosa tenim que aquesta afirmació pomposa i contundent de l’indissolubilitat i indivibilitat, a més, és falsa.
Pel que fa a la sobirania del poble espanyol, ens esperarem a l’article següent.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
alarico |
No hi estic d'acord.
Thursday, October 2nd 2014, 10:23 AM
El fet que empris arguments tècnics no implica que el teu raonament sigui correcte. En el teu cas fas servir una falacia coneguda com a "falsa dicotonima" en la que estableixes dos pols oposats, sobirania i indivisibilitat, i que són mutuament excloents.
No nomès això, sinò que no queda clar el concepte de sobirania que fas servir. Una cosa és la sobirania d'un paÃs i l'altra qui és depositari d'aquesta sobirania o de qui emana.
Ja se que vols parlar de la sobirania més endavant, però costa argumentar sobre lel teu bloc si abans no queda definit aquest concepte.
Sigui com sigui, la Constitució Espanyola és ben clara al respecte: Espanya és un paÃs sobirà (al contrari que Escocia, Catalunya, Quevec, etc..) i alhora indivisible, com els EEUU.
Aprofito per copiar fragment d'una noticia en relació al paÃs que acabo de citar i que més d'un cop m'has posat com a exemple de democrà cia:
"Una respuesta oficial de la Casa Blanca a una petición popular firmada por 125.746 personas advierte de que la Constitución de los Estados Unidos establece una unión ‘permanente’, ‘indestructible’ y ‘perpetua’. Otras siete solicitudes similares relativas a otros tantos estados sureños han recibido idéntica contestación por parte del Gobierno Federal estadounidense. "
|
|
alarico |
No hi ha cap contradicció
Thursday, October 2nd 2014, 6:32 AM
El punt 1.2 ens diu que la sobirania la exerceix el conjunt de la societat, no pas un única persona com seria el cas d'un monarca absolut o un dictador.
La resta de punts de la Constitució (del 2 en endavant) limita l'abast d'aquesta sobirania.
Per exemple:
ArtÃculo 15: Derecho a la vida y a la integridad fÃsica y moral. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra.
Aquà podriem aplicar tel teu argument i concloure que, com que la sobirania ens impedeix aplicar la pena de mort, llavors el poble espanyol no és sobirà . Tal afirmació seria falaç.
Ara bé, res impedeix que el conjunt de la societat, via referèndum, elimini l'art 15 per tornar a incloure la pena de mort dins la Constitució, o fins i tot que modifiqui l'art.2 per permetre que una CCAA pugui escindir-se d'Espanya.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
