| |
Estar gorda no és un insult, eliminem aquesta maleïda etiqueta!!!
 dimecres 8/octubre/2014 - 06:37  984  1
Sé que el tema és típic o potser amarg però em dóna la sensació que encara és un debat obert que mai tancarà perquè encara hi han persones (no tothom) que ho fan inconscientment o no. Un tema que a mi encara em mosqueja una mica, simplement pel sols fet que la nostra societat és cada vegada més decadent... Què us haig de dir que ja no sapigueu?!
Quan amb els amics, coneguts, familia, companys de feina o de classe o la senyora o senyor que compra cada dia la barra de pa de bon matí... Encara que tu estiguis allà en persona ells els hi encanta "rajar" dels altres que tenen sobrepes o ve estan "rellenitos". O vas pel carrer i veus una discussió d'adolescents que s'acaben dient el nom del porc i un li diu com a paraula forta "gorda". Primer de tot, sapiguem realment el significat de les paraules abans de dir-les. Segon, ser gordo no és un insult, és la constitució del cos, com també "flaco" no és un insult.
Una persona gorda o rellenita és vàlida com una persona prima. No fotem!!! I tots sabem que hi ha enfermetats de sobrepes i enfermetats de estar massa prim però no treu que una persona gorda o rellenita saludable és menyspreada i etiquetar com un insult.
Molta gent, va de guais que ho accepta tot però després veuen una persona que es fot un bon esmorçar i la mirada es queda clavada amb el que estas menjant que potser és massa segons el que pensa els seus ulls.
Un dia, vaig anar a una cafeteria i vaig esmorçar d'allò més bé i una noia se'm quedava mirant de dalt a baix repassant i mirant el què menjava i deixava de menjar. Perquè ella s'adonés de que el que estava fent és de molt mala educació, vaig fer exactament el mateix que ella em feia a mi. Me la vaig mirar detingudament amb cara de fàstig com es menjava un entrepà. Es sentia incomode pero va entendre que no es pot anar pel món jutjant amb la mirada. I ja no parlo del metro, encara que estiguis dempeu o asseguda et fan una repassada però jo també ho faig perquè notin que la incomoditat que ells senten és la mateixa que sentim persones grasses, rellenites o superprimes.
Prou senyors i senyores!!! Una persona grasa, rellenita o superprima té dret a ser estimada, a que no tingui problemes en trobar la seva talla de roba, ni tenir-se que disculpar per no ser una talla 40.
Les persones grases, rellenitas o superprimes també tenen el dret de follar, passar-s'ho bé i enamorar-se. I sobretot, tota persona té la llibertat de menjar el que vulgui i fer del seu cos el que vulgui sense ser jutjat per ningú. Ja en tenim d'injusticies al món com per tenir que aguantar persones que et jutjan amb la mirada.
S'ha de canviar el xip.
Jo em vaig enamorar d'una persona de constitució gras. Era meravellós, m'encantava el seu cos i disfrutava amb ell. I quan anava pel carrer amb ell agafats de la mà em sentia la dona més feliç i afortunada del món.
Ara ja no estem junts per altres histories personals. Però va ser la persona que vaig estimar de debó i que vaig gaudir i meravellar de la seva bellesa fisica i psiquica.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
