| |
BREVARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA; PENIS.
 dissabte 11/octubre/2014 - 05:56  668  0
PENIS: Montaigne va escriure allò de que el penis sovint no funciona quan ha de funcionar i funciona quan no hauria de funcionar. Hauria d’haver aclarit que feia referència al seu penis, perquè no tinc clar que sobre això del funcionament dels penis es pugui generalitzar.
Pel que fa al meu –que és l’únic del que puc parlar amb una mica de coneixement de causa (una mica només) crec que li ha tocat viure una vida raonablement feliç. Ha estat raonablement afortunat i les seves encistellades sumen més que els tirs al pal. Els tirs que han anat fora, val la pena recordar-los?
No pot queixar-se i ho sap, però és un golós de mena. Mai no acaba la gana, tot i que ja comença a tenir una edat per a tenir una miqueta de seny. Per ell sembla que el passat no compti i que sigui com la mar de Valèry que recomença cada dia. No sé si serà un pecat mortal diu que el meu penis recomença cada dia, però va aixÃ. I que cada dia va fent segons pot, el pobre, ara posa primera i segona, si venen pujades, si va per camà pla va amb tercera o quarta i fins i tot cinquena mentre recita poemes trobadorescos a l’orella de l’estimada que l’està amanyagant. I a vegades es cala, tot s’ha de dir...
De jove el meu penis hagués volgut ser el penis d’un cantant o d’un actor, à vid com estava d’admiració. de carÃcies i d’estima. Després hagués volgut ser el penis d’un pornòfraf per dedicar-se exclusivament a l’ofici de fer de penis, que es el que tots els penis de tots els universos volen ser quan arriben a l’edat adulta. Però de mica en mica ha madurat i, sinó savi del tot, sà que ha esdevingut una miqueta micona menys ruc (perquè val a dir que, malgrat que no es vegin, en realitat els penis tenen les orelles més llargues del món: més llargues que les dels ases, més grosses que la dels elefants i més immenses que les de les balenes, si es que les balenes tenen les orelles immenses, que ara mateix no ho sé). I la maduració l’ha dut a pensar que els pornòfrafs no han de ser diferents de la resta dels humans i, per tant, deuen odiar la seva feina. I odiar la còpula perquè es copula i es copula i es copula no deixaria de ser fer un pa com unes hòsties.
O sigui que arreplega les orelles llurs, i sent una mena de pensador de Rodin però cilÃndric i carnós i pensa que allò de, Jesuset, que em quedi com estic. Anar fent, anar desfent, pujant cims mugronats, baixant coves que estalagtegen. Tampoc cal ambicionar res més. Finalment, ell no és la mar, per molt que recomenci cada dia i llenci escumes blanquinoses creadores de vida.
Qui n’està fins els collons del meu penis és el meu pobre cervell. Porten gairebé tota la vida discutint i dient-se el nom del porc. El cervell pensa que l’odia amb tota la seva à nima, però en el fons se l’estima apassionadament, com l’heroi que ell hauria volgut ser. Sap que quan no segueix els seus dictats es perd en els laberints de la polÃtica, l’economia, el dret, la moral, la religió o altres collonades idiotes. Es cert que el penis li ha donat molts mals de caps i moltÃssima feina però no es pot negar que ha estat una tasca molt gratificant (pel cervell, vull dir). Són com les parelles malavingudes que durant tota la vida, amb la diferència que el penis mai no ha envejat el cervell per a res. El penis amb el seu què! i el cervell amb el seu com! El penis amb la seva rauxa i el cervell amb el seu seny. Són els eterns Quixot i Sancho embestint no precisament molins.
|
Contactes
Registra´t
