|
Un tresor
dissabte 18/octubre/2014 - 06:50 690 1
Un tresor de Joan Palau.Bocabadat m'he quedat de veure un escrit tan encertat quan intenta esbrinar l'esència d'un Don Joan ;dels fakes i trolls.
Quin error tan gran ser un Don Joan:Canvien l'amor per les tenebres més angunioses per a ells i també per a les vÃctimes.
Vet acà el tresor ;Heus-ne aquà les tenebres cremant en fogueres de vanitat cruel:
''La seva mèdul.la és obscura
i el seu arrop fosforescent,
Dins la tenebra ,fosc de vent,
palpa la llum a la ventura.
I tota carn és claror dura
on es clivella el seu turment;
escriu estrofes de sement
en murs de sang que transfigura.
La vida viu extasiada,
I ell ,amb el glavi impietós
d'arcà ngel foll ,cerca redós
-amb aleteig de carn alçada-
per un blau verd anguniós,
al paradÃs sense arribada!''
|