| |
Argent viu
 dimecres 22/octubre/2014 - 12:51  650  0
A Alzira ,al mercuri, li han dit sempre argent viu.L'expressió m'agrada tant que he escrit unes paraules dedicades a aquesta ciutat de la ribera que,com Gandia, ha vist arravatada la seua llengua per una moda dels anys seixanta.El pp no ha fet més que consolidar el que hagués pogut i degut revertir fà cilment.Son molt més que els hereus del franquisme.També els portadors de la torxa dels poetes cacics dels jocs florals de valència al capdavant de Teodor Llorente.
Aquella colla de burgesos que ofegaren el valencianisme polÃtic(no el seu nacionalisme) i condemnaren al poetes més compromesos en llur terra a l'oblit.
Acà va el meu humil escrit:
Bufa una brisa que no és brisa
sinò empenta fugaç de marors llunyanes
que ens deixen residus de llebeig
d'un estiu adormit que revolta el mar.
La remor profunda podria tancar-la
en una caragola.
I escoltant-la, sentiria l'esperança
d'argent viu en lluna plena.
L'aleteig divà de les libèl.lules a frec d'aigua
o l'estanyol cristal.là daurat pel sol matiner.
A cau d'orella ,l'ondina m'anunciaria a cada núvol
un amor passatger.
Tan sentit i desitjat com els que presentia esperant
entre espurnes de foc en la foscor d'hivern
dibuixant el cos d'una dona.
Ara toca tornar a les arrels d'antuvi
Pujar a cavall del vent de llebeig
el vent que diu ser brisa i no és brisa
i és vent provinent de les marors llunyanes,
el meu retorn al somni i la puresa.
|
Contactes
Registra´t
