| |
Desitjos impossibles
 dijous 24/juliol/2008 - 05:50  1200  0
M.- Ets increïble, ho saps, oi?
F.- Sí, no ho he dubtat mai.
M.- Quan per fi tens el que desitges a tocar surts corrents... pq!? Només havies d'allargar la mà i acaronar aquella cara que et mirava amb desig, tancar els ulls per tastar aquells llavis, dir-ho per tenir l'abraçada que fa dies desitjaves... pq!?
F.- No havia de ser.
M.- No ho entenc...
F.- Hi ha coses que no canvien i les que ho fan necessiten el seu temps, prou que ho hauries de saber, ja. La llum de l'Alba encara brilla amb força cada matí.
M.- Les coses no sempre són el que semblen.
F.- No, no sempre ho són. Encara em queda molt de camí per recórrer.
M.- Ho dubtaves?
|
Contactes
Registra´t
