| |
Orfe de poesies.
 dissabte 1/novembre/2014 - 02:27  832  0
Orfe de poesies, orfe d'esperances buides, orfe de tu, orfe de vida.
En voldria i no puc,
esdevenir vida nova
i acabar-ne en aquest cuc,
per vestir amb altra roba.
I sortir fora als carrers,
per cridar fins ofegar-me,
ja l'he mort, en nà ixer vers,
aquell cuc, bèstia i sarcasme.
Ja l'he mort, assassinat,
per l'oblit inconfessable,
i de sobte alliberat,
emportant-me pel diable.
Tant se val si hi ha sentit,
en llegir eixes paraules,
si és allò que em surt del pit,
més que sang brollant les baules.
I sentir un aire net,
destrossant estes cadenes,
desitjant per sempre dret,
exiliant de dins les penes .
Dels gerundis abusant,
I les rimes primmirades,
escrivint i al·lucinant,
amb mil muses desitjades.
I com poc o res puc fer,
que això ho té la bogeria,
d'un cor ja de poc sencer,
esmicolat i en sagnia.
Orfe de poesies,
orfe de tu, tota mida,
orfe d'esperes buides,
també orfe de tota vida.
XC
|
Contactes
Registra´t
