| |
Compartir amb tu.
 dimarts 4/novembre/2014 - 08:21  840  2
No ets cap bleda, si ho fossis jo ho seria també i almenys tant com tu.
M'agrada poder compartir, un paisatge, una platja, una lluna plena i una brisa del mar, la salubritat d'aquesta balconada i la fresca tardor, i la foscor de la nit.
Sé que només és una imatge vista a distà ncia, com la distà ncia que ens separa i ens separarà l'espai, però no el temps. M'agrada compartir-ho amb tu, i que sentis com sento jo; i és la meva manera de sentir-te a prop; no puc, no dec, oferir-te més..., però m'agrada i vull que sentis el mateix "privilegi" que jo sento.
Mira, doncs, si arribo jo a ser bleda!, estem empatats. Sigui la imatge que sigui que comparteixis amb mi la puc sentir com si fos ara i aquÃ, real. La sento dolça, la sento ben meva...
Ja veus, ni catòlic ni apostòlic, només un pobre i senzill pecador, sÃ, però encara amb una particular consciència que trepa ben endins i inculca tot i voler estirparla de mi, més ja m'és utopia intentar-ho i amb dolor...
I és aixÃ, i és aixÃ, que cada cop que una imatge meva t'arriba, és aixÃ, que no és casual, que em fa sentir bé i viu, viu i que comparteixo imaginant un somriure teu a l'altra banda. I només això, "només", puc oferir, puc oferir-te. I no és poc, m'agrada compartir els "privilegis", i que tu et sentis de debò una autèntica privilegiada... malgrat tot.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
