| |
Cercant entre els calaixos, entre els racons...
 dissabte 8/novembre/2014 - 08:24  891  1
... quan ja la darrera marxa és del tot inevitable, quan ja tot el bé i tot el mal que ens podÃem fer era ja fet i no calia repetir, no calia cercar més, no calia... i pel molt i massa que ja no podia suportar la teva inseparable condició que sempre admiraria en la memòria...
Si fos real, si fossis real, com si jo fos real, ai! si fos real i no paraules que s'allunyen a cada pas, a cada alè deixat anar de vida que es perd amb el pas del temps, del nostre temps, del teu, del meu... ai, si fos real! més impossible mentre cerco entre calaixos, mentre regiro la memòria entre tot el bo i tot el dolent, entre milers d'imatges, fotos i, i imaginació que tot ho supera i..., cercant entre els calaixos, entre els racons, en els confins de tot allò que molts cops havia mirat i observat i somniat...
Entre els calaixos, caigut entre el moble i la paret tota nua, entre els racons, però sempre i per sempre en la memòria, imatges que perdurin en els més freds dies d'hivern tot mirant-la en la finestra, mirant la llum, la teva llum com s'allunya en marxar, com ha de ser, inevitable...
www.youtube.com
Grà cies.
|
| |
nuria_77 |
ostres...
Saturday, November 8th 2014, 10:05 PM
"Te dejé marxar", Luz Casal. Una gran dona, un cançó... genial? Quan les sensacions són tan riques, les paraules queden curtes.
Entre els calaixos, entre els racons, sempre hi resten petites coses, grans detalls que ens enriqueixen o que potser ens fan mal, mal?, pur aprenentatge ;)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
