| |
... i marxà d'aquell prostÃbul.
 divendres 14/novembre/2014 - 12:35  694  0
Un dia més, com altres, tip de tot i de tothom.
Feia molt que no coneixia l'amor, "amor", quina paraula més estranya, encara no sabia desxifrar per on anava tot plegat; ja no era cap jovenet; tampoc podia dir que fos vell, de cap manera, però hi havia moments en que se'n sentia, mirava enrere en el temps i no podia més que fer un balanç força negatiu, depriment per moments; havia estat el rei dels errors comesos, l'animal que havia ensopegat dues per dues vegades en la mateixa pedra. Era un animal curiós; un animal que sortà al carrer, trist, sense esperances i un matrimoni fracassat, llençat per la borda, sostingut pel fil d'un únic fill que el mantenia encara viu..., però sense amor, sense escalfor, sense vida i sense esma...
Amb les cabòries que se'l menjaven sense remei, sense solució possible... les gents humils poca solució podien cercar, tot era massa complicat i només aspirava a mantenir-se viu, i aquella flama que el feia embogir un dia rere l'altre, insuportable per moments i coneixedor i conscient de que allò no tenia cap sortida, que era allò i res més, que s'havia de deixar de prejudicis i mirar de fer en llibertat..., en fi, llibertat com amor dues paraules vetades en el seu particular diccionari.
Entrà mig a les fosques després de pujar per aquelles estretes escales, inquiet i insegur de sà mateix, no era ell i no les tenia ben bé totes. Es tancà la porta al seu darrera i va poder escollir entre les quatre mig nues ben plantades al seu davant, una rere l'altra, pagà aquells miserables 50 per mitja hora i entrà a l'habitació quasi com un vedell entra a l'escorxador, només fou al principi i uns minuts després tot nu i remenant entre aquella dona escollida, morena de pell bruna i uns tatuatges ben suggeridors, aquell cos i les seves corbes el feren perdre la resta del món de vista; en prou feines arribà a la mitja hora pactada, abans havia fet quasi tot el que hagués volgut fer a poc a poc en una nit sencera, gairebé tot; ella anà per feina i sabé tocar puntual les tecles per buidar aquella empenta del mascle en zel, fins i tot el masturbà després abans de netejar-lo i acomiadar-se amb un petó, més aviat fred, ben bé com aquells llargs 25 minuts, freds però encesos de luxúria.
No hi hagué amor, es vestà a poc a poc; ella somrient i agraïda, ell cara de babau, més si cal de quan havia entrat en aquella lúgubre habitació amb una tènue llum vermella...; no li sabé greu haver afluixat aquells 50 si no el no haver trobat aquell mica d’amor que tapés l’esquerda del seu cor, relaxat, això sÃ, relaxat però més trist i nu, sortà d’allà i marxà d’aquell prostÃbul.
|
Contactes
Registra´t
