Article del bloc de nen-

Temps de sequera

dijous 20/novembre/2014 - 05:41 742 1

En temps de sequera em submergia entre llibres i esperava mentre la soledat m'envaia.Per la nit tancava els ulls i era patètic:No em venien pensaments ,el cap buit sense vivències.Tan sols voleiaven ecuacions estranyes i paraules científiques que m'insultaven mentre esdevenia el servidor oficial dels germans majors a les ordres del fenòmen de mon pare.
Estava mort i vaig decidir intervindre.Molts hem caigut en l'error de pensar que la vida arriba tota sola ;que d'una granota sortirà la princesa dels somnis.Vaig decidir agafar al bou per les banyes.
Entre festetes dels dijous coneixia xicones i ,de vegades, quedava per a sopar però mai passava d'uns quants sopars o inclús un .No buscava sexe perquè el que necessitava era una dona per compartir la vida i m'aterrava que aquelles xicones m'insinuaren allò que jo no estava buscant.Així que no em vaig gitar amb cap d'elles perquè les acomiadava bén prompte enmig de tanta buidor i no donava temps per a més conjectures.Finalment trobí allò que buscava a una estació de tren de la ribera.Una dona alta i plena de vida.Anarem aquell dia al castell de xàtiva i després soparem en un restaurant rústic d'un poble de muntanya .Tot seguit baixarem a la platja fins altes hores de la matinada.Els caps de setmana desapareixien de l'armari pantalons i roba que no solia gastar i ma mare començà a sospitar de tantes nits en vetlla.
Els germans perderen el xollo perquè havia desaparegut de sobte de les seues vides i mon pare buscava inútilment un taxista que ja no existia.
Un dia li vaig xafar el peu en baixar del cotxe i pegà un crit de dolor.Després em pegà un escarduçó.
Mai m'havia parlat en eixe to però aquell dia li eixí del cor una parrafada en castellà i em confessà que era el costum d'ella i de la família excepte els seus pares.Sabia que m'esperava una convivència molt dolorosa i difícil perquè soc ''flojo de mollera''com diu Aznar.Durant una temporada estavem distants i pensava amb el xafó de peu i amb el maleït costum de tantes famílies incloses moltes de classe social baixa com més tard comprenguí.Simptoma inequívoc d'un país ja tocat de mort.Vaig odiar més que mai tot allò que s'assemblara a partit popular ,a Espanya i a la dreta pudenta i fiinalment li digué adéu mentre sopavem a una pizzeria.Ella va baixar el cap lentament a terra en un gest que em va fer saber que l'estimava.La nit aquella la vaig passar sense dormir i l'endemà torní a buscar-la.
Mai més m'he barallat amb ella ni he parat d'estimar-la.Tampoc comprenc com es pot deixar d'estimar quan s'ha estimat una vegada.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Què pots trobar a LLENCERIA.cat?

• Accessoris
  • Complements Complements
  • Disfresses
  • Guants
  • Màsqueres
  • Perruques
  • Pestanyes
  • Sabates
• Bikinis
  • Bikinis
  • Pareos
• Llenceria dona
  • Calcetes, tangues...
    • Calcetes i tangues
  • Llenceria esportiva
  • Llenceria per núvia
  • Llenceria reductora
  • Llenceria tèrmica
  • Mitges, mitjons...
    • Culots
    • Leggings
    • Lligues
    • Malles
    • Mitges
    • Pantis
  • Pijames, bates...
    • Bates
    • Camises de dormir
    • Kimonos
    • Pijames
  • Sostenidors i bodies
    • Bodis
    • Conjunts
    • Cotilla i corpinyo
    • Picardies
    • Sostenidors
• Llenceria home
  • Calçotets Boxers
  • Calçotets slip
  • Pijames home
  • Samarretes
  • Tanga home
• Vestits
  • Faldes
  • Mini vestits
  • Monos
  • Pantalons
  • Vestits llargs

Més articles

Vols llegir més articles escrits per nen-? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics